La imatge de la Verge, a l'església vella de Canet de Mar convertida en ermita, rep la nova advocació de Mare de Déu de la Misericòrdia, en el segle XVII, entre la dècada de de 1660 a 1670.
L'església vella, com era de preveure, quedà força desamparada i s'hi posà un ermità, perquè la guardés i en tingués cura. D'una breu crònica del Dr. Francesc Xavier Clausell, datada del 1711, se'n dedueix que un dels successius ermitants fou el qui imposà la nova advocació de Mare de Déu de la Misericòrdia a la imatge que tradicionalment era venerada com a Mare de Déu del Roser. El motiu sembla haver estat, perquè en el seu altar ja no s'hi celebraven les funcions pròpies de la seva festa.
La nova advocació tingué una tan gran acceptació en la població que ben aviat passà la devoció a la comarca; i l'església vella deixà d'anomenar-se de St. Pere i St. Pau per intitularse amb el de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
L'historiador, recollint les veus dels vells, diu que les imatges de St. Pere i St. Pau ocupaven l'altar major i la de la Mare de Déu un de lateral; ara bé, al construir-se un nou altar major i traslladar-s'hi almenys en el dia de la festa la imatge de Nostra Senyora, l'església vella començà anomenar-se de la Misericòrdia.
Serra Barretxeguren evoca, al contar-nos aquests esdeveniments, les memòries del Dr. Marià, el seu pare, i les escrites pel Dr. Clausell, del qual testimonia pel que d'ell coneix ser mereixedor de fe, home intel.ligent i de gran caràcter. Les notícies que li deixà quan era molt ancià, el doctor les havia recollit de persones d'edat que havien viscut en temps molt propers al canvi d'advocació, cosa que li permeté fixar la dècada del 1660, com al més probable.
El seu convenciment es basa en el fet que les cròniques anteriors al temps esmentat no parlen mai de la Mare de Déu de la Misericòrdia i els primers documents existents on es troba l'advocació són de la dècada senyalada. Un és el testament de Maria Vendrell, datat el 3 de setembre de 1663, deixant sis misses per ser celebrades al Corredor i sis més a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Un altre, el del bisbe de Girona, Josep de Ninot (1664-1668) que el dia 9 de Març de 1667 en la visita pastoral que féu a Canet de Mar, deixa constància que era beneficiat diaconil Pere Riera i que trobà dos altars, el de St. Pere i St. Pau i el de la Mare de Déu. El canvi d'advocació, si bé ja tenia de ser començat, encara no hi havia l'aprovació oficial del bisbat; ni tampoc hi devia ser el 1673, car el seu successor Francesc Dou (1668-1673), en la visita pastoral parla de l'altar de la Mare de Déu, però no li dóna el títol de Misericòrdia.
A nivell oficial, efectivament, encara no s'havia estès el document reconeixent la nova advocació; però a nivell de poble és evident que ja existia. Només cal fixar-se en un detall, el 8 d'octubre de 1673, el Consell de Canet de Mar, en sessió ordinària, pren l'acord d'atorgar a l'ermità Jeroni Saladriga el dret de cultivar, franc de soldada o d'arrendament, les vinyes de propietat parroquial anexes a l'església vella i beneficiar-se del vi de l'anyada, mentre romangui com a guarda a Nostra Senyora de la Misericòrdia.
Potser, fou ell mateix qui suscità el nom de Misericòrdia per l'església vella; en aquest cas, diu el Dr. Serra, s'hauria d'inscriure el seu cognom amb lletres de motlle i tributar-li l'honor corresponent i molt superior al que s'ha concedit a alguns benefactors. I si la nova advocació estava ja arrelada en el venerat lloc, sens dubte, ell esdevindrà l'home més feliç per haver-ne estat nomenat guardià. Els nostres avantpassats del segle XVII, amb to admiratiu, exclama el doctor, què devots devien ser de la Mare de Déu.
Finalment, fou el 1680 quan el bisbe de Girona, Sever Tomàs Auter (1679-1686) signà un document que parla de l'ermità de la Mare de Déu de la Misericòrdia o església vella; per aquest fet es pot considerar com a definitivament aprovat el canvi d'advocació que ens sensibilitza d'una manera tan entranyable l'afecte maternal de Maria, fins el punt d'haver-la escollit sota l'esmentat títol com a Patrona, primer, de la vila de Canet de Mar, i, després, de la comarca del Maresme.