Història del Santuari de la Verge de la Misericòrdia de Canet de Mar

Façana del Santuari

Autor: Albert Isern
(Abril de 2003)


ÍNDEX

Breu resum de la història del Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar.
Els primers habitants de la vall-baixa de Sant Iscle -això és Canet- vivien en cases de pagès aspirant tenir església pròpia.
Sant Pere de Romeguera ó d'Aubó, fou la primera esglesiola de Canet de Mar, bastida a principis del segon mil.lenni de l'era cristiana.
La primera imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar.
Es basteix la segona església de Canet de Mar a l'indret de l'actual Santuari de la Misericòrdia, a la meitat del segle XV.
En l'església sufragària de Sant Iscle de Vallalta, bastida a l'indret del Santuari, s'exerciren les funcions parroquials a la vall de Canet de Mar, durant cent divuit anys (1461-1579).
La Verge Maria allunya la pesta negra de la vall de Canet i es compleix el "vot de poble" d'anar a venerar-la a l'ermita del Corredor durant cent quaranta-nou anys (1569-1718).
L'espadat sobre Santa Florentina fou escollit com a cim escaient per a complir el "vot de poble" en commutació d'anar a "el Corredor", DURANT CATORZE ANYS (1718-1732).
Es gestiona el permís per bastir el tercer temple a la vall de Canet , que deixarà expedit el camí per convertir l'església vella en el Santuari de la mare de Déu de la Misericòrdia.
El bisbe de Girona, Benet de Tocco, signa el decret d'erecció de la nova església a Canet de Mar, sota la protecció de Sant Benet, el 31 d'agost de 1579, durant el pontificat de Gregori XIII.
Canet de Mar recolza i participa en la construcció de l'església de Sant Benet i, malgrat un contratemps sorgit en el seu finançament, el sis de març de 1591, es consagra i entra en plena activitat pastoral.
La decadència i el ressorgiment del culte a l'església de Canet de Mar en el segle XVII.
La imatge de la Verge, a l'església vella de Canet de Mar convertida en ermita, rep la nova advocació de Mare de Déu de la Misericòrdia, en el segle XVII, entre la dècada de de 1660 a 1670.
A les darreries del segle XVII, el consell nomena una junta administrativa, que tingui cura de l'economia de l'ermita de la Misericòrdia.
La nova devoció sota l'advocació de la Mare de Déu de la Misericòrdia, atrau els canetencs cap a l'església vella i es multipliquen les recaptes en l'última dècada del s. XVII per dignificar l'ermita.
La Mare de Déu sota l'advocació de la Misericòrdia, sensibilitzada en la seva venerada imatge, a finals del segle XVII i principis del XVIII, mou fortament el fervor dels fidels, com es detecta amb fets de signe divers, que impregnen la història local.
L'acta del "vot de vila" a nostra senyora de la Misericòrdia, la seva vivència en la col.lectivitat i les seves vicissituds al llarg de la història local.
La pavordia de la Misericòrdia, en la segona dècada del segle XVIII, experimentà un gran reeiximent al posar-se el càrrec sota la responsabilitat de mossèn Marià Martínez, capellà custodi del santuari durant trenta anys.
Na Madrona Clarina, a petició de Mossèn Marià Martínez, a la tercera dècada del segle XVIII, féu esculpir a Josep Font, escultor, una nova imatge de la Verge Maria, que suplís l'antiga de l'ermita de la Misericòrdia per ésser massa petita.
La imatge esculpida i modelada per l'escultor Josep Font, sota l'advocació de la Misericòrdia, és traslladada amb tota solemnitat a l'ermita mariana de la de la vila de Canet de Mar, el mes de setembre de 1732.
Temps esplendorosos per a l'ermita de la Misericòrdia i d'arrelament vivencial de l'advocació mariana en la vila i la comarca(1739-1853).
Mossèn Martínez es mou en mig de les glòries i de les asprors en els darrers anys de la seva vida. Tot anhelant que la vella ermita esdevingui amb el temps un esvelt santuari per honorificar la misericòrdia del Senyor i de la seva Mare.
El fervor religiós dels canetencs, fortament marcat en la seva vessant mariana, és vivament caldejat pel pare Palou, predicador quaresmal en el 1852 i la població entera se sent empesa a bastir un esvelt santuari a la Mare de Déu de la Misericòrdia.
Es procedeix a la col.locació de la primera pedra del nou Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia el dia trenta u de gener de mil vuit-cents cinquanta-tres.
Remembrança històrica de la col.locació de la primera pedra i coronació de l'obra del Santuari de la Misericòrdia, amb les celebracions religioses que s'hi solemnitzaren.
El Dr. Constantí Bonet, bisbe de Girona(1862-1875), en virtut del decret canònic i del concordat entre el govern espanyol i la Santa Seu(1851), disposà que els béns del Santuari fossin administrats per una junta nomenada per ell.
En el 1870 a Canet de Mar, entren en vigor les bases d'un nou patronat que s'estén a l'esglèsia parroquial de Sant Pere i Sant pau i al Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
En el 1880 essent rector Mn. Josep Salvatella i alcalde Miquel Roura i Blanxart, es completà l'obra del temple neogòtic del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia embellint-lo i decorant-lo.
En el 1877, mossèn Antoni Llopart, fill de la vila, és nomenat capellà custodi del Santuari de la Misericòrdia, essent rector de Canet de Mar Antoni Vergés i alcalde Ramón Fors.
Les controvèrsies i discòrdies de 1907 en vigílies de la coronació canònica de la imatge de Misericòrdia, entristiren el cor del Francesc de Pol, qui exclamà entristit davant les enemistats: "aniré a posar una corona d'espines a la Mare de Déu".
El capítol vaticà, a l'1 d'agost de 1907, signà el decret de coronació canònica de la imatge de la Verge i Mare de Déu de la Misericòrdia, que es venera a la població de Canet de Mar de la diòcesi Girona.
La Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar, espill amb el que s'emmirallen poetes i escriptors.
A l'any, en el mes de Novembre, el bisbe de Girona Francesc de Pol I Baralt, consagra el Santuari el dia 3 i coronà canònicament la imatge de la mare de Déu de la Misericòrdia el dia 10.
El 1932, l'any triplement jubilar del Santuari de la Misericòrdia, sota el guiatge pastoral del rector mossèn Josep Comerma.
La urpada de la guerra civil espanyola de 1936-1939, ferí greument l'església i destroçà amb ràbia diabòlica temples i pastors, deixant la seva petge dolorosament gravada en el nostre Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar.
La punta d'alba d'un nou dia lluminós, passada la nit fosca de la guerra civil, s'obrí pels canetencs amb joia exultant al gestionar-se la reposició de la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia al cambril del Santuari (1939-1942).
La Mare de Déu de la Misericòrdia mou les multituds i el poble cristià aplegat a Canet, vibrà d'entusiasme el 30 d'agost del 1942 a l'arribar des de la costa la barca "Maria del Carme", portant la Verge per reposar-la al seu esvelt Santuari.
Memorables jornades de l'arribada de la nova imatge de la Mare de Déu a Canet de Mar el 30 d'agost del 1942, al Santuari de la Misericòrdia.
El fervor marià s'obrí filialment a la Mare de Déu de la Misericòrdia donant esveltesa i boniquesa al seu santuari i solemnitat a les celebracions jubilars de les festes que s'hi commemoraren en el 1957.
Breu pontifici de Pius XII, el document de 1957, segellat per la sagrada congregació de ritus i vingut de Roma, nomenant a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de la comarca del maresme, traduït al català del llatí, per Mn. Andreu Soler Solei.
Últims capítols de la referència històrica del Santuari de la Verge de la Misericòrdia.
Agraiments.
Festes jubilars del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, Canet de Mar Juny-Novembre - 2007.