Remembrança històrica de la col.locació de la primera pedra i coronació de l'obra del Santuari de la Misericòrdia, amb les celebracions religioses que s'hi solemnitzaren.

El plànol del nou temple, dissenyat per Francesc Daniel Molina, arquitecte municipal de Barcelona, un dels últims representants del corrent classicista i que comptava com a millor de les seves obres la Plaça Reial de Barcelona(1848-1859), fou aprovat per l'Acadèmia de Belles Arts i començaren les obres d'excavació del terreny, tenint en dipòsit únicament les quotes dels subscriptors locals.

Amb aquestes, una sorprenent notícia d'enllà dels mars arribà a la vila; des de l'Havana, es comunicava que el canetenc Carles Pascual havia deixat la tercera part de la seva fortuna per contribuïr a la piadosa i magna obra.

La feliç notícia fou anunciada amb repicament de campanes i una cercavila a ritme d'acords musicals, l'arquitecte Molina haguè de canviar el plànol dissenyant-ne un altre de majors dimensions i una veritable gaubança s'estenguè a tota la població.

Tot a punt per a la col.locació de la primera pedra, hagueren d'ajornar els horaris de les funcions senyalades pels dies 29 i 30 de gener de 1853, car una copiosa pluja i el temor d'un cel ennuvolat que es mantingué fins el migdia del dia 30 ho impedia; així que s'esbargí la boira i un sol radiant animà tota l'atmòsfera, s'organitzà la processó.

A les 4 de la tarda sortí de l'ermita, es portà la imatge de la Verge fins a l'església parroquial, es cantà completes i el P. Joaquim Lluch, posteriorment arquebisbe de Sevilla i cardenal, pronuncià el panegíric en honor a la Mare de Déu.

L'endemà, es repartí als pobres un àpat a base de pa i rostit, se celebrà davant la imatge de la Verge l'ofici diví i se la retornà processionalment cap a l'ermita, col.locant-la provisionalment en un altar interí.

Un veí de Canet, Joan Pujol, que era general de brigada fou el pendonista, portant l'estendard, acompanyat com a cordoners, dels senyors Pallejà.

Milers de fidels s'havien reunit a l'espaiós pati de l'ermita i una alegria exultant s'apoderà de tots, quan cantant-se les lletanies i agenollats davant la Reina i Senyora dels cels i terra, es signà l'acta, es posà en un recipient de cristall amb algunes monedes d'argent, d'or i de coure i l'alcalde i el rector el col.locaren en un buit de la pedra.

Seguidament l'esmentat predicador P. Lluch pronuncià una fervorosa plàtica, despertant sentiments de filial tendresa envers la dolça i misericordiosa Verge.

Així acabà la ceremònia de la col.locació de la primera pedra i sota la direcció del distingit arquitecte Francesc Daniel Molina i dels actius i intel.ligents mestres d'obra, Josep Marimon i Francesc Reverter, es continuà l'obra fins assolir el coronament de l'esvelt santuari neogòtic.

Havien passat quatre anys i pocs mesos, de manera que el dia 6 de setembre de 1857, la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia es traslladà al seu nou temple; l'admiració s'havia apoderat de tots els canetencs, que no es cansaven de seguir amb una constant atenció la marxa de les obres, fins a poder comunicar la notícia del seu feliç acabament als compatricis que residien a Cuba.

Tot respirava sumptuositat: el marbre del cambril era de Gènova. el del presbiteri de Coín (Màlaga), les escultures de Joan Castells, els àngels i les estàtues de la galeria del presbiteri, de Venanci Vallmitjana, l'orgue de la casa Vilardebó.

Construït el nou temple, es tractà d'enderrocar l'antiga ermita; la junta directiva ho comunicà a l'ajuntament que hi donà el seu vist-i-plau, fent constar en acta que això no suposava la renúncia que tenia dels drets de patronat.

Quan s'havia d'inaugurar el nou temple, els canetencs residents a Barcelona volien introduïr una innovació: el mantell de la Verge no havia de penjar del cap, sinó de les espatlles; s'hi oposà Mn. Josep Godoy i atià el foc perquè la gent no ho consentís. Hi medià el bisbe que convencè als barcelonins de deixar les coses tal com eren.

El dia 5 de setembre de 1857, el bisbe Florenci Lorente (1862-1875) beneí el nou temple i hi celebrà la primera missa.

Es tocà l'orgue i es beneí la campana. El diumenge dia 6, celebrà missa de Pontifical a la parròquia, on hi havia la imatge, predicà el P. Lluch; a la tarda, arribà el capità general en representació de la reina Isabel II i amb solemnial processó fou portada la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia al seu nou santuari.

Les festes acabaren el dia 9; el prelat s'acomiadà després de visitar l'hospital i el poble culminà la diada amb recreacions públiques, ball d'almorratxes i focs artificials.