En el 1880 essent rector Mn. Josep Salvatella i alcalde Miquel Roura i Blanxart, es completà l'obra del temple neogòtic del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia embellint-lo i decorant-lo.

En vistes a obtenir cabals per a la decoració del santuari, s'obrí una subscripció pública. El 17 d'octubre de 1880 es traslladà la imatge de la Mare de Déu des del santuari a l'església parroquial i es col.locà en un altar provisional, situat en el cancell de la Puríssima i allà es venerà durant tot el temps que s'invertí en la restauració del temple.

Els promotors i organitzadors de tan encomiable millorament, en els treballs i preparatius de la decoració, actuaren sota el comandament del rector Mn. Josep Salvatella i el batlle Miquel Roura Blanxart. A diferència d'altres relacions històriques, en les que inclús en assumptes d'àmbit eclesial, apareix com a primer de bord, no el rector, sino l'alcalde, aquí com podem observar, ja no és així, car l'ajuntament havia renunciat al paper preponderant que ostentava en tot i es limità a assessorar des del lloc que li corresponia l'afer dels altres.

La simbiosi total entre els dos poders començà, doncs, a delimitar-se, fixant fites en ambdós camps.

En aquestes circunstàncies, el handicap d'un robatori, aconsellà la necessitat de seure's i estudiar un reglament d'actuacions per evitar amargues sorpreses.

Succeí d'imprevist, un dia al migdia, mentre la Verge estava a l'altar interí de la parròquia, entraren uns individus i s'emportaren les joies de la imatge; no eren de gran valor, però n'hi haguè prou, perquè el poble se sentís fortament culpit pel sacrilegi.

En vistes de la desagradable notícia el rector cridà, en el mes de gener de 1881, l'ajuntament i s'optà per fer una revisió del reglament del Patronat de 1870, que no havia esta derogat, sinó més aviat suspés per incúria dels edils. La cosa se solucionà de bé a bé i es vetllà, perquè amb el bon enteniment de tots es corregissin les possibles desavinences que deixaven el camp obert als desaprensius en les seves desvergonyides malifetes.

La decoració del nou temple durà tot l'estiu de 1881. Els artistes que el pintaren seguiren a l'arquitecte, restaurador de capelles, esglésies i monuments francesos, Eugeni-Manel Viollet-Le Duc (1814-1879) i foren: el vigatà Antoni Garcia, que tingué cura de les imatges de l'absis i de la policromia de les parets de l'interior del santuari, seguint els plànols de Molina; Bartomeu Ribó Terriz (1835-1907), pintor, natural de Madrid de familia catalana, que residí habitualment a Barcelona i s'especialitzà en la pintura decorativa, deixant la seva empremta en l'església de Sant Just i Pastor i en el Liceu, modelà els frisos pintats a l'oli sota les cornises, representant les obres de misericòrdia i els pelegrins visitant a la Verge; i finalment els escultors Joan Caselles i Venanci Vallmitjana foren autors de les escultures del temple i de les estatues del presbiteri.

Els vilatans seguien amb fruïció la marxa de les obres i en tot Canet no es parlava d'altra cosa, prometen-se i gaudint ja per endevant de la gran festa que es preparava per a tornar la imatge al seu santurai.

Precisament, per la reposició de la santa imatge, l'ajuntament demanà al rei Alfons XII que, a semblança del que havia fet la reina Isabel II, la seva mare, anys enrere en la inauguració de l'esvelt santuari, acceptar portar el penó a la processó, de retorn de la parròquia a la Misericòrdia. El rei accedí amablement, delegant la seva representació en el mateix alcalde de la vila. També es convidà a la ex-reina Isabel, la qual en recordança d'haver estat penonista en la benedicció del nou temple, féu un donatiu de 4.000 rals i delegà el gobernador per representar-la.

Arribats els dies de la novena, que tingué lloc a la mateixa església parroquial, on encara es trobava la imatge, es nombraren comissions d'homes, dones i joves, per organitzar les extraordinàries efemèrides del retorn de la Verge al santuari, amb la presència del bisbe de Girona Dr. Tomàs Sivilla (1878-1906) i el gobernador civil de Barcelona.

El prelat fou rebut amb veritables mostres d'entusiasme i simpatia el dia abans, 6 de setembre i l'endemà dia 7, al matí, celebrà de Pontifical a la parròquia; a la tarda, arribà el gobernador civil i estant presents les autoritats civils i religioses, s'organitzà la magna processó cap al santuari, acompanyant la Mare de Déu de la Misericòrdia.

La gran concurrència, la pietat i fervor dels assistents, la boniquesa i estètica, l'art i la riquesa, tot coordinat al servei d'un matex ideal, brillà en molts infants revestits de personatges bíblics, de sants i santes, fent escorta a la Reina de Cels i Terra. Tot fou d'una plasticitat tal que marcà época segons l'afirmació del Dr. Serra Barretxeguren.

Acompanyaren l'alcalde de Canet de Mar, portant els cordons del penó, l'alcalde d'Arenys de Mar, Victorià Fornaguera i el de Sant Pol de Mar, Josep Tobella. Les festes duraren fins l'11 de setembre, diumenge del "Vot de Vila"; les funcions religioses i populars atragueren cap al santuari molta gent de casa i de la comarca, de manera que des d'aquelles dates la vinguda de forasters anà en augment d'any en any.