La primera imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar.

La Mare de Déu que els nostres avantpassats en la fe, des de sempre havien venerat en el cor, volgueren palesar-la en imatge i per primera vegada en posseiren una que, segons conta el Dr. Marià Serra Font, fill de Canet de Mar, nascut el 2 de febrer del 1863, tenia tres pams d'alçada, era d'escàs valor artístic, figurava la Verge del Roser amb el Nen, mostrava estil i trets d'escola italiana i rebria amb el temps l'advocació de Mare de Déu de la Misericòrdia.
Aproximadament, a la mateixa època, se'n venerava també una al castell de Santa Florentina, puix que segons el mateix historiador, el 15 de maig de 1344, Ferrer de Canet fundà un benefici a la capella de la "Domus o Casa Forta" amb el títol de "Santa Maria i les Verges"; un benefici aliè a la cura pastoral dels habitants de la vall, que es queixaven de no rebre cap assistència espiritual.

La imatge de la Mare de Déu del castell de Santa Florentina és una talla de fusta policromada, i ha estat restaurada per tal de llevar-li una capa de pintura posterior que li dibuixava falsos cabells i una diadema. Es representa a la Verge asseguda en un escambell rectangular en el qual figura un coixí i s'ornamenta amb dos poms de forma octogonal amb relleus semiesfèrics; duu el Nen en el genoll esquerre, sobre el qual recolzen els peus nus, i beneeix amb la mà dreta alçada, en lloc de sostenir-hi algun atribut, com era freqüent. El Fill també beneeix amb la mà dreta, i amb l'esquerra sosté dret i recolzat en la Mare, el llibre de les escriptures. Formalment és una talla poc reeixida; en ressalta l'ornamentació pictòrica per damunt del treball escultòric, fet que és accentuat per la inexistència de plecs a la roba. Maria apareix més ben resolta i proporcionada que Jesús, reduït a un símbol més que a una figura rellevant de la composició. S'hi descobreix un cert hieratisme realçat per la frontalitat de totes dues figures, a més de la manca de relació entre elles. S'evidencia la seva pertinença a un moment tardà en el qual la iconografia i les formes romàniques es mantenen, per bé que menys aconseguides i amb lleugeres variants; pot ser de mitjà segle XIV.

Se senyalen diverses pistes per esbrinar la procedència d'aquesta imatge, que seria invocada, amb el temps, sota l'advocació de la Mare de Déu de la Misericòrdia. La meva pregunta és: no és possible que fós la mateixa imatge de la capella de Santa Florentina?. Almenys per la descripció que en fa el Dr. Marià Serra tenia trets semblants. Hi ha una tradició que la fa una "marededéu trobada" i precisament a la mina del santuari, on seria amagada, per substraure-la de la devastadora expedició d'Al-Mansur en el 985, quan s'apoderà de Barcelona, o de les terribles escomeses d'Abdelmèlic el 1003, i retrobada d'una manera providencial, com tantes altres, una vegada s'esvaï el perill.

Hi ha qui la fa procedir del convent de la "Vall de Maria", entre Canet i Arenys; posteriorment abandonat i reduït a ruïnes. Se suposa que, desaparegut el convent, la imatge passà a venerar-se a la Vall-Baixa de Sant Iscle, això és Canet de Mar.

Ës possible també que procedís d'alguna església de la Vall-Alta i qui sap si del monestir de Santa Maria de Roca-rossa, on la Verge era molt venerada en els segles XIIè. i XIIIè. per tota la contrada a l'entorn d'Hortsavinyà, en quin terme es troben les ruïnes de la seva esglèsia.

Finalment, Enric Roig Masriera, descendent de família canetenca, assegura haver oït tradicionalment a la seva família, que un dels seus avantpassats, patró de nau, portà la imatge de la ciutat de Triestre; un fet que, per altra banda, concorda amb l'estil de la imatge que és de trets d'escola italiana.