La punta d'alba d'un nou dia lluminós, passada la nit fosca de la guerra civil, s'obrí pels canetencs amb joia exultant al gestionar-se la reposició de la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia al cambril del Santuari (1939-1942).

Fent-se ressò dels dramàtics i tràgics fets esdevinguts durant els tres anys de la guerra civil, una mà anònima va escriure a la primera pàgina d'un llibre d'administració que es troba a l'arxiu del santuari: "Durant els anys de la dominació marxista, que comprèn des del 18 de juliol del 1936, els anys 1937, 1938 i fins el dia 30 de gener de 1939 deixà de funcionar l'administració del Santíssim Sagrament, per haver els rojos incendiat el bonic temple parroquial i el santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia.

El dia 30 de gener de 1939 fou alliberada la vila de Canet i s'obrí al culte l'església parroquial instal.lada provisionalment en el centre catòlic i després en el local del col.legi Yglesias i últimament en el local del cinema Odeón de la cooperativa La Unió: El dia 20 d'agost d'aquest mateix any es va rependre la festa del tercer diumenge amb assistència dels tres administradors: Lluís Soler Biel, Josep Coll Feliu i Josep Rovira Fors, els dos últims nomenats després de l'alliberació, per defunció dels antics administradors: Domènec Bauchs i Joaquim Rovira (e.p.d)".

El Dr. Mercader, en un breu relat de la història i devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia, escriu: "Amb els seus cinc mil habitants, la vila de Canet de Mar hagué de presenciar l'assassinat a prop de cinquanta dels seus millors fills, entre ells tretze sacerdots i a més la destrucció completa i enderrocament dels seus dos grans temples, el parroquial i el santuari, amb totes les seves imatges, sense respectar la estimada i venerada imatge de la Verge de la Misericòrdia".

I continua dient "És evident que l'objectiu primordial dels fidels, estimulats pel seu amor a la Verge, havia de ser la reconstrucció del santuari i la reposició de la imatge de la Verge. Per especial providència de Déu, s'ha recuperat, entre les moltes joies dipositades en el Banc d'Espanya a Madrid, la preciosíssima corona, si bé despullada dels seus riquíssims joiells; després de costosíssims tràmits, ha estat lliurada pel jutge i decorosament reconstruïda, podrà cenyir novament la testa de la nova imatge".

A l'hora de decidir a quin escultor s'havia de confiar l'obra, se suscitaren opinions oposades: La parròquia es decantava per Carles Flotats, car tenia excel.lents obres escultòriques escampades arreu del país i l'artista per lligams de família i amistat estava estretament vinculat a la nostra vila, havia estat l'autor del Crist i la Soledat que presidia la capella fonda del Santíssim i s'havia pensat amb ell per realizar la imatge del Sant Crist de l'església parroquial; i també de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Tanmateix no pensava així Jaume Llorens Grau, conegut feligrés de Canet, qui fidel a una prometença feta en temps de guerra, s'havia compromés costejar la imatge de la Verge, en el ben entès que l'artista havia de ser Lluís Argullol.

En una entrevista amb el matrimoni Josep Alegret Xiqués i Carme Llorens Montasell, filla del benefactor, s'explica el motiu d'aquesta elecció: Les circumstàncies dramàtiques de la contesa bèl.lica obligaren al cap de família de can Grau, casa de pagès propera al santuari, a absentar-se i amagar-se per evitar el ser detingut, empresonat i molt probablement, com tants d'altres, executat.

Fugí, doncs, lluny de casa i es refugià a una caseta que tenien a Castellcir, un poblet petit de 219 habitants, proper a Sant uirze Safaja, a la comarca del Vallès Oriental.

Allà acudia per descansar i fer salut l'escultor barceloní Lluís Argullol; l'amo de l'hostal, encara que d'esquerres, era magnànim i humanitari i els comensals s'hi sentien francament bé i confiats.

L'escultor i el benefactor van tenir ocasió de conèixer-s, dialogar, mantenir diversos canvis d'impressions i mirar amb confiança l'esdevenidor.

En una ocasió, Jaume Llorens, havent tingut l'oportunitat de comprovar l'art de les obres escultòriques de Lluís Argullol, li proposà de realitzar la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia en un estil semblant a la destruïda, modelada per Josep Font en el 1732.

L'escultor, abans de donar el sí, s'hi pensà uns quants dies; però finalment, es decidí.

Havia creat punts de referència per l'escultura i no trobà millor figura per inspirar-se que la fotografia de la seva pròpia esposa en els anys primaverals.

Començà a treballar sobre el paper i la imatge serena i afable, amb els braços estesos i mans obertes, prenia forma.

Acabada la contesa i iniciada la reconstrucció de temples i reposició d'imatges, Jaume Llorens pensà que havia arribat l'hora d'expressar al nou rector els seus anhels i el visità amb aquest objectiu. De moment el Dr. Mercader es mostrà reticent; no coneixia Lluís Argullol i sí Carles Flotats i qui havia d'esculpir la nova imatge de la Verge havia de ser un artista de primera categoria.

És que Lluís Argullol ho era, només calia visitar el taller de l'escultor per quedar-ne plenament convençut. Acudí el rector, comprovà que efectivament es tractava d'un autor de categoria i deixà via lliure per l'execució de l'obra.

Lluís Argullol seria, doncs, definitivcament, l'escultor que modelaria la nova imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia