Memorables jornades de l'arribada de la nova imatge de la Mare de Déu a Canet de Mar el 30 d'agost del 1942, al Santuari de la Misericòrdia.
La Verge somrigué des del Cel als canetencs per l'amor i veneració que li dedicaven, sensibilitzant la seva presència en la bonica imatge que havia vingut solcant les aigües de la mediterrània a bord de la barca "Maria del Carme", de la família Isern.
Juntament amb ella, arribà un estol de barques bellament engalanades fent-li escolta enmig d'una gran bonança en que tot de cop canvià la mar grossa.
S'unia al fervorós homenatge una immensa gentada de Canet i de la comarca, que cobria materialment tot l'espai de la platja, planures i turons del voltant de la Catel, la petita cala del desembarcament, on atracà la nau, aureolant filialment l'entrada de la bona Mare.
Un clamor universal de salves, repic de campanes, crits de joia i d'aplaudiments interminables i de llàgrimes d'emoció, acolliren ja en terra ferma la bonica imatge de braços estesos i mans obertes.
A la presència del bisbe de Girona, Mons. Josep Cartañà Inglès, acompanyat d'alguns canonges capitulars i dels sacerdots de les diverses parròquies de la rodalia, el Dr. Carles Salicrú, pvre. féu una vibrant salutació en nom de tots a la Mare de Déu de la Misericòrdia, que novament venia a sojornar i fer estada en el seu gran i esvelt casal de Canet de Mar; el Sr. Bisbe beneí solemnement la imatge i seguidament es començà la religiosa processó cap al temple parroquial, encara devastat i arruïnat, però decorosament adornat per fer-lo adient a les solemnitats d'aquells dies.
Apadrinaren la festa, l'advocat Josep M.ª Perez Casañas i la senyoreta Dolors Maynou Feliu.
Fou penonista l'Excm. Sr. Comandant de la província marítima de Barcelona i donaren to festiu i melòdic a les manifestacions religioses, set importants agrupacions i bandes orquestrals.
A la tarda fou traslladada la imatge, amb la mateixa solemnitat al santuari i començà amb piatós i ardent fervor l'entranyable novena a la Verge, predicada per diferents sacerdots fills de Canet i de la comarca del Maresme.
Per un voler de Déu i com una carícia del cel, la corona de la Verge de la Misericòrdia, retornada de França, feta a bocins i desmantellada de la seva rica pedreria, es pogué reconstruir.
Es renovà el disc interior d'or pur, se li muntaren unes ínfules d'una bellesa i riquesa encara superior a les antigues, se li adornà amb bella pedreria la diadema central i se la rematà de nou amb una preciosa i rica rosassa de diamants.
El dia 8 de setembre, solemnitat del Naixement de la Verge Maria i festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia, el santuari com era de preveure s'omplí de gom a gom i una innombrable concurrència de fidels i devots, testimoniaren el càlid fervor que animava a tots.
En aquesta ocasió la històrica novena de la Misericòrdia mantigué la flama del fervor viva i ardent; no s'apagà com el ble d'una llàntia que s'acaba, sino que es perllongà més enllà.
El dia 10, un solemne Triduum de preparació per la magna festa de la coronació de la nova imatge, abrandat per la predicació del P. Ignasi Corrons , S.J., entre un devessall de cants i plenitud de fidels, obrí dolls de gràcia i benedicció de marcada irradiació mariana a tota la villa i comarca.
La vila, ornamentada, enjoiada i il.luminada, en els seus carrers i places, desbordava de fervor; ni una llar, ni un veí, s'havia quedat ociós.
L'entusiasme popular s'havia encés al roig viu, entre tots els estaments de la població, sense distinció de sexes, d'edats, ni idees; habitants del poble i de la comarca, a l'unison, havien respost amb un "sí" al vibrant toc de clarí que cridà aplegar-se filialment i tendra a redós de tan bona Mare.
Les entitas oficials, les forces vives, els fidels devots, exultaven de joia; els patrons de les barques de pesca de tot el Maresme, amb exemplar emulació volgueren estar presents.
Les més altes esferes oficials de l'Estat presentaren el seu recolzament a l'organització.
El mateix Generalíssim Franco, Cap d'Estat, presidí les solemnitats, representat pel Capità General de Catalunya.
El dia 13, coincidint amb el "vot de vila", tingué lloc la coronació de la nova imatge.
El matí, a la parròquia, s'hi celebrà una Missa de Comunió General, seguidament en religiosa i piadosa processó, des del Santuari, s'hi traslladà la imatge de la Verge i el Sr. Bisbe celebrà de Pontifical.
Figuraven al Presbiteri les primeres autoritats de totes les categories de Catalunya i de la comarca; Alfred Kindelan, Gobernador Militar de la regió, en representació del Generalíssim, ocupava el lloc de Dignatari.
Apadrinaren la festa de la coronació els comtes de la vall de Canet, Ricard de Capmany i Júlia de Montaner.
Predicà l'ofici novament el destacat orador sagrat P. Corrons.
Acabat l'ofici de Pontifical, llegida la concessió capitular de Roma, el Sr. Bisbe procedí a coronar la testa de la imatge amb l'ornament beneït que l'honorificava com a Reina i Senyora de Cels i Terra, Mare i Advocada de pecadors.
A la tarda, es retornà la imatge coronada al santuari.
Presidí la processó el Sr. Bisbe, precedit dels capitulars i sacerdots de la parròquia i arxiprestats de la comarca.
Seguien les autoritats civils vingudes al matí; es recorregueren els carrers de la vila, convertits en un jardí radiant de llums que feien la nit més clara que el dia.
Novament, la Mare Verge podia exclamar: "Totes les generacions en diran benaurada".