La Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar, espill amb el que s'emmirallen poetes i escriptors.

Molts són els qui han fet vibrar les cordes harmonioses de la seva lírica inspiració per enaltir Maria, sensibilitzada amb la seva imatge coronada, de rostre afable, braços estesos i mans obertes; molts d'altres han manejat destrament la ploma i han recollit per la història els trets més significatius dels fets i perfils devocionals que més han captat a l'entorn d'ella.

A la seva llum, podem contemplar el fervor i l'amor que s'ha desplegat, de generació en generació, entre senzills fidels i entre nombroses colles de romeus i pelegrins, que ha sojornat en aquest venerat centre d'irradiació mariana.

Mn. Jaume Collell i Bancells, nascut a Vic l'any 1846 i mort a la mateixa ciutat l'any 1932, conegut antonomàsticament pel canonge Collell, figura gegantina de la nostra Renaixença, gran amic de Mn. Cinto Verdaguer, poeta, orador, dramaturg, cronista apologeta i traductor, solia passar l'hivern en el Mas de la Roca del Ram, a can Parejoan i, arrel de la gran festa viscuda a principis de segle, composà un preciós sonet a la corona de la Verge, que sona melòdicament així:

/ "A faisó de tiara patriarcal / encrostada de rica pedreria, / la vostra hermosa imatge de Maria / ostenta sa corona imperial. /

/ Com símbol de la glòria maternal / rumbegen amb gallarda simetria / arracades d'antiga orfebreria, joiells de catalana llar pairal. /

/ Escaienta és la joia i peregrina / amb qué l'Art i l'Amor han coronada / a l'amorosa verge llevantina /

/ Cada jorn, al somris de la nova albada, / brillaran els joiells com l'estel.lada / i els àngels cantaran: Salve, Regina! "/

Canet de Mar tenia exactament 3.232 habitants, quan va nèixer el 2 de febrer de 1863 el Dr. Marià Serra i Font; els seus pares, el metge Francesc Xavier Serra Clausell i Mercè Font Pastor, eren fervents cristians. Ell estudià per metge i es casà amb Concepció Barretxeguren, el matrimoni tingué, entre altres fills Francesc Xavier Serra Barretxeguren, un dels historiadors locals, que ens facilità precioses dades del relat sobre el Santuari i la devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia.

El Dr. Marià fou un canetenc il.lustre, forjador d'interessants iniciatives que, en l'aspecte cívic i religiós, emprengé la nostra vila.

Ell, com intuïnt per anticipat l'anhel del papa Lleó XIII, que en els cims de les montanyes s'hi alcessin monumentals creus, signes de la nostra Redempció, a l'inici del segle actual, tingué la idea de plantar la Creu de Pedracastell.

Ell fou també el fundador i director de la "Costa de Llevant" publicació iniciada en el 1894, que durà vint-i-vuit anys, informant i divulgant la doctrina i la personalitat pròpia de la nostra terra, inspirant-se en la "Tradició Catalana" del bisbe Torras i Bages, veritable apologeta del poble i de la família. Promogué la creació de l'Orfeó Canetenc, la fundació de la Germandat per a Malalts i Invàlids del Treball, veritable "Germandat de Misericòrdia", fou alcalde de Canet i aprofità els darrers anys de la seva vida per escriure una Història del Santuari.

El seu fill Xavier fou el qui ho recollí i ho posà a l'abast dels historiadors.

Donant retoc als últims apunts que ens deixà escrits, remarcà fets entranyables i puntuals pel nostre santuari: El dia 6 d'agost de 1911, després del la celebració d'un tríduum eucarístic a la parròquia es traslladà el Santíssim en una magna processó fins a la Misericòrdia.

Amb motiu del tretzè centenari de l'Edicte de Milà, en el 1913, s'acollí a prop de la nostra Verge, un colossal romiatge franciscà amb un contingent de vuit a nou mil persones, deixant com a record una gegantina creu de fusta col.locada al mur del costat de l'evangeli.

El 1.er de gener de 1915, havent esclatat la guerra europea, amb assistència del vicari capitular de Girona -seu vacant- Dr. Vilà, un bisbe caputxí de Nicaragua, resident al convent d'Arenys de Mar, celebrà de pontifical, predicant l'homilia el canonge magistral de Barcelona, Dr. Mas, posteriorment bisbe de Girona (1915-1920).

Pocs mesos després, el 25 d'abril, una pelegrinació franciscana de Barcelona, s'acollí al santuari per demanar la pau a Europa i ensems homenatjar al P. Gual, fill il.lustre de Canet i caputxí, de rellevants virtuts, presidint la concentració l'ex-patriarca de Lisboa, Cardenal Netto.

Fa constar que vingueren moltes altres pelegrinacions de congregacions i confraries, que s'instituí la costum de cantar la Salve en totes les festes de l'any, que després de llargues sessions i debats, l'alcalde Josep García pogué obrir el passeig de la Misericòrdia, que un dels donatius més importants del santuari, fou el del canonge Aleix -unes quantes finques rústiques que feia poc havia comprat-. I rubrica les seves memòries dient que hi ha fonda devoció a la Mare de Déu i que s'espera amb il.lusió el 1932, en quin any arribarà una triple commemoració: Els 21 anys de la coronació canònica, els 75 del nou temple i els 200 de la nova imatge.

Entre les plomes manejades destrament, a l'entorn de la Misricòrdia fou altament significativa la de Mn. Jacint Verdaguer, que feia llargues estades al Castell de Santa Florentina i també al mas de Roca del Ram; en l'album que es guardava al santuari abans de la guerra civil signà aquests versos captivadors:

/ "Sortint de vostra ermita, / un do us demanaré / que em torneu la visita / l'instant que em moriré."