La nova devoció sota l'advocació de la Mare de Déu de la Misericòrdia, atrau els canetencs cap a l'església vella i es multipliquen les recaptes en l'última dècada del s. XVII per dignificar l'ermita.
A finals dels segle XVII l'administració de l'ermita de la Misericòrdia, després d'un temps de rodatge, estava pràcticament organitzada. El seu procés a través dels segles passa per una sèrie de vicissituds que ens donen l'autèntica fisonomia d'un lloc venerat que neix, creix, experimenta dificultats, es perfecciona i madura fins assolir l'esveltesa d'un santuari que aixopluga la formosa Verge coronada i aureolada amb el valuós títol de Patrona del Maresme.
El "magnificat" te, des de la seva llunyania de vint segles, un preciós ressó en l'interior d'aquesta nau i en l'esplendidesa de la seva volta, on Maria se'ns sensibilitza en l'expressiva imatge que presideix el cambril: "Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles."
L'ermita, ens conta el Dr. Serra, l'única església de la vila, poc concorreguda amb la creació d'un nou temple parroquial que gairebé la deixa òrfena, passa a finals del segle XVII amb la nova advocació de la Misericòrdia a ésser un càlid centre d'irradiació mariana que cala profundament en els canetencs. La població ha crescut; durant cent anys s'ha doblat el nombre dels seus habitants. Ja són quatre cents els focs assentats en el seu sòl i mil les comunions; és un fenomen colpidor per a la nostra fredor espiritual, car si és veritat que la creixença material es donà d'una forma exuberant, molt més encara la del fervor i devoció. En el 1689, el bisbe Miqule Pontic (1686-1699) ho constata i, en la seva visita pastoral de l'11 de març, ho manifesta amb exultança. En l'església vella, sota l'advocació de Sant Pere i Sant Pau, hi ha un altar dedicat a la Mare de Déu i s'hi evidencia una gran devoció. El dia següent, 12 de març, concedí 40 dies d'indulgència per cada Parenostre i Avemaria que s'hi resessin. Feia quasi dos anys la vila devia haver sofert un dolorós flagell i el consell, tot demanant la protecció del Cel, féu celebrar començant el 26 de juliol de 1687, un octavari de Misses cantades en memòria de Nostra Senyora de la Misericòrdia "per a que nos vulla lliurar d'aqueixa plaga"; el prelat evocaria, amb aquest fet, la fe de tot un poble, aplegat a l'entorn de Maria.
En plena sintonia amb el sentit del seu Pastor, en el 1689, se celebrà la festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia amb completes i ofici solemne; i, ensems, l'administració es preocupà de cercar mitjans de recaptació per augmentar els fons d'obra. Així, en el 1689, hi ha el nomenament de la captadora amb la missió de passar per les cases de pagès a recollir, cada setmana, donatius per a l'ermita. La costum es perllongà més de cent cinquanta anys, ja que a mitjans del segle passat encara existia. La captadora era amb preferència una noia d'una de les cases de pagès; a manca d'una donzella, es recorria a una viuda i, en l'últim extrem, ho era una casada. L'encomiable servei durava un any, acabat el qual, la captadora era rellevada per una altra. La primera de totes elles, diu el Dr. Serra, ho fou la filla de Jaume Simon i Maynat, noia d'un mas, que aportà 21 rals. Successivament, hi anaren desfilant les de les altres cases de pagès: Simon, Feliu, Andreu, Palom, Giol, Planet, Misser, Torrus, Grau.
Un altre mitjà emprat és l'anomenat "capta del pa de morts". Consistia en recollir pa en una safata que els fidels oferien en sufragi de llurs difunts. Aquest pa, diu l'historiador, després era venut i el que se'n treia quedava per l'ermita. Començà a fer-se, el 2 de novemnbre de 1691, en la Commemoració dels Fidels Difunts; l'investigador fa constar que no devia ser gaire de la grat de ningú, car durà només vint anys i després s'abandonà. Tanmateix cal fer constar que la generositat de la gent de pagès, per l'ermita era tan esplèndida que tots els masos feien donatius i tributaven pel seu engrandiment. Un altre estament de la vila que ben aviat es distingirà també en l'amor a la Mare de Déu de la Misericòrdia i tindrà una gran volada en ple segle XVIII, serà la dels mariners; emulaven amb generositat per la Verge als pagesos. Innombrables manifestacions de fe i d'agraïment es podrien anotar; com a mostra i primícia, Serra Barretxeguren, ens dóna el nom de Bartomeu Binagues, patró, primer inscrit en la llista, per la prometença i almoina feta amb els seus mariners de la barca "La Rectora", per la protecció rebuda de Maria Verge.
pàgina d'inici - pàgina següent