A les darreries del segle XVII, el consell nomena una junta administrativa, que tingui cura de l'economia de l'ermita de la Misericòrdia.

En les anotacions històriques que ens facilita Serra Barretxeguren trobem que en el 1676 el Consell recomana al rector i obrers que donin company a Jeroni Saladrigas, l'ermità de Nostra Senyora de la Misericòrdia, perquè tingui cura de l'administració; no se sap, continua dient, si aquest company li fou facilitat, la veritat és que hi devia haver qüestions espinoses per raó dels diners de l'ermita i dels qui devien guardar les claus de la caixa forta. La intervenció del Consell -l'òrgan que expressà la voluntat del municipi, així que en el segle XIII algunes poblacions esdevingueren universitats o corporacions públiques amb personalitat jurídica- obeïa a la disposició ordenada pel sínode de Girona de 1339 que obligava les parròquies a escollir anualment un parell d'obrers destinats a tenir cura del manteniment del temple i el culte amb les seves pròpies fonts de finançament: censos de blat, ordi i oli, almoines, censals, monopolis, cases i terres, donatius dels delmadors, i havien de passar comptes de la seva gestió, especialment després del concili de Trento, amb el rector, el bisbe o el seu visitador delegat en ocasió de les visites pastorals.
De fet, el bisbe Sever Tomàs Auter (1679-1686) manà, el dia 3 de novembre de 1681, construir una caixa forta en l'església vella, aparedar-la i tancar-la amb tres claus, de les quals una estaria en poder del rector, una altra en poder de'n Jeroni Saladrigas i la tercera en poder de l'obrer segon de la parròquia; sapiguem que els obrers de la parròquia ho eren també de l'església vella.Seguint les normes episcopals l'ermità i, ensems, administrador de la Verge del Roser hagué de dipositar la recapta de la festa de Nostra Senyora a l'esmentada caixa; l'historiador s'interroga quin dia era propiament de Nostra Senyora: la festa del Roser o la de la Nativitat de la Mare de Déu. L'advocació de la Misericòrdia només feia un any que havia entrat oficialment en ús; d'aquí, el dubte amb que es mou l'investigador. Se sap que, en el 1681, el Consell acordà nomenar clavari o tresorer i junta administrativa; tanmateix, només sis anys més tard es començà la relació de dades. Probablement, fins aleshores, les diferents administracions de l'ermita ho eren interinament; però, a partir de 1687, els jurats i obrers fixaren en un any el temps de la seva durada i senyalaren l'1 de juliol, com a data per a passar comptes. Aquell primer any, el clavari Joan Vendrell, i els administradors, Francesc Veia, sastre, i Josep Feliu, teixidor, per haver pres possessió del seu càrrec el 29 de setembre hagueren de perllongar el seu servei fins a contemplar l'any tornar-se a trobar amb l'1 de juliol, cosa que, els suposà romandre fins aquesta data de 1689. Durant el seu exercici, gairebé de dos anys, ingressaren al fons de l'obra 47 lliures, 19 sous i 10 diners; i, en despeses, es gastaren 45 lliures, 19 sous i 10 diners. El romanent es lliurà al nou clavari Salvador Martínez, que es féu càrrec de la tesoreria. Cenyint-nos ara, a uns quants anys més enllà, el 1694, a 3 de setembre, quedaren nomenats per exercir el càrrec d'administradors, Pau Fors i el fill de Josep Soler; una vegada més, s'establí que el servei fos per un any, i que actués com a clavari el segon obrer. Per altra banda, es determinà que els jurats es reunissin amb el rector, Mn. Macip, i amb els altres clergues per establir la festa de Nostra Senyora de la Misericòrdia en el dia més adient. D'antuvi, se celebrava ja a Canet de Mar el 8 de setembre, festa del Naixement de la Verge Maria; així es mantingué i es continuà fins els nostres dies.
En el 1687 es deixà constància detallada de l'inventari o béns pertanyents a l'ermita, i per ser el primer, el Dr. Serra tingué a bé transcriure'l: Un calze de peu de llautó, copó i patena daurats, dues corones de llauna, una creu processional amb perles i anell d'or, quinze presentalles o ex-vots d'argent, vesturari amb un conjunt de domassos i cortines de color blanc i amb galó d'or, un vestit amb espolí amb tot l'efecte d'un brodat, dues cortines grogues, un vestit de setí blau amb llustre sedós, un pavelló amb les seves cortines amb galó d'or, tres pàl.lies o animetes, sis peces de tafetà, roba fina de seda molt atapeïda, de color blau per ornamentació, dues cortines de domàs blanc llises, quatre cortines glassa, de tela molt cara i brillant, dues cortines llises, una ombrel.la, un pavelló mostrejat, sis sobre calzes, cinc mocadors amb puntes o purificadors, dos ornaments brodats, quatre rosaris, una alba, casulla, estola, maniple i bossa de corporals, i un vestit de Nostra Senyora que no servia per ésser massa petit.