La Verge Maria allunya la pesta negra de la vall de Canet i es compleix el "vot de poble" d'anar a venerar-la a l'ermita del Corredor durant cent quaranta-nou anys (1569-1718).

rosassa frontal del cambril amb l'àngel amb tota la policromia que l'acompanya
rosassa frontal del cambril amb l'àngel amb tota la policromia que l'acompanya
arc i rosassa de l'àngel del cambril contemplats lateralment
arc i rosassa de l'àngel del cambril contemplats lateralment

En les notes històriques del Dr. Marià Serra i Font, recollides pel seu fill Francesc Xavier Serra Barrecheguren, es deixa constància que des de 1569 es venia complint el vot que féu Canet d'anar cada any, el dilluns de Pasqua, al Corredor a venerar a la Mare de Déu dels Socors pel favor obtingut de l'alliberament d'una pesta contagiosa que delmava la població. Òbviament, la petita imatge de la Verge, que hi havia a l'església de la Vall i davant la qual es cantava tots els dissabtes des de l'any 1544 la "Salve", no despertava el fervor religiós del que gaudiria posteriorment; davant d'ella un dia reunit el poble amb el capellà, van pregar i l'hi feren el "vot de poble" esmentat. El patró de nau, avantpassat de la família Roig-Masriera, segons manté la tradició de la nissaga, la portà de la ciutat italiana de Trieste; una ciutat al nord d'Itàlia, capital de la regió de Friuli-Venezia Giulia, situada prop de la frontera de la ex-Iugoslàvia, al peu dels Karts, a la costa del golf de Trieste.

La terrible epidèmia de la pesta negra, nom donat pels coetanis del mal, pels bubons o tumors foscos que es formaven a les articulacions i altres parts del cos infectat, s'originà el 1347; provenia de Xina, va contaminar Creta, Gènova, la França mediterrània i passà al nord d'Africa i la península Ibèrica. Els efectes a Catalunya foren esfereïdors; la pèrdua total en vides, reduí la població en més de la meitat. La Vall de Canet experimentà en carn pròpia la tragèdia; estava consternada i abatuda, desconeixia la veritable etiologia del mal i el seus mecanismes de propagació. S'atribuïa el seu esclat i difusió, com en general per tot arreu, a la gravetat i a l'augment dels pecats col.lectius i la subsegüent ira o càstig divins. Per aquesta raó, van multiplicar-se els actes de rogatives, processons i altres ceremònies o ritus públics de desgreuge o expiació i sobretot, tingué especial relleu, tal com explica Magí Xiqués i Soler, el "vot de poble".

A l'acte hi assistí el poble enter, sense que hi manqués l'amo del castell senyor Montaner; estant tots agenollats, el capellà va prorrompre amb clamorosa veu davant la petita imatge: "Verge de MIsericòrdia, aquí teniu els vostres fills agenollats als vostres peus!. Mostreu-nos que sou la nostre Mare, intercediu per nosaltres, a prop del vostre diví Fill, perquè s'apiadi de nosaltres i ens perdoni el càstig que mereixem pels nostres pecats. El nostre penediment vol ser sincer i prometem, oh Mare de Déu, oh Verge de Misericòrdia! anar tots els anys "El Corredor", a la vostra ermita, i aquest vot farem que els nostres fills el compleixin, deixant-los com un deure sagrat que en aquest moment els imposem". Tot el poble, a la pregunta del sacerdot: "Tots ho prometeu així? va respondre a l'una sí!"

La Mare de Déu escoltà la fervorosa súplica i l'epidèmia, malgrat els seus rebrots en anys subsegüents, minvà a la Vall i es recobrà la calma i la serenor entre els seus habitants que fidels a la prometensa feta, des del 1569 fins el 1718 cada any a l'arribar el dilluns de Pasqua, acudiren a l'ermita de la Mare de Déu dels Socors, popularment coneguda com "El Corredor".

Els canetens al trobar-se lluny, a quatre hores de camí a peu, deixaren d'anar-hi al fer-se la commutació del "Vot de Poble".