En el 1870 a Canet de Mar, entren en vigor les bases d'un nou patronat que s'estén a l'esglèsia parroquial de Sant Pere i Sant pau i al Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
Arrel del nomenament, en el 1864, d'una nova Junta Administrativa del Santuari, signada pel bisbe de Girona, Dr. Constantí Bonet, hi hagué una gran controvèrsia entre la parròquia i l'ajuntament, malgrar la moderació dels canvis.
Entretant es féu la casa del capellà amb diners prestats per particulars. Els rebuts eren signats pel rector i les quantitats estipulades al temps degut foren retornades.
Els enfrontaments latents que subrepticiament anaven distanciant les autoritats civils ireligioses, s'havien de superar i directament prengué part en l'afer el mateix ajuntament. Havia de recuperar uns drets que havia perdut i ja no tenia. En l'any 1870, essent alcalde en Joan Molet i rector Mn. Jaume Dorca, la corporació amb ple acudí al bisbat i demanà a l'autoritat competent que tingués a bé concedir-li el dret de patronat sobre l'església parroquial i el santuari de la Misericòrdia. El bisbat, després d'informar-se amb el rector, ho concedí tenint en compte i en consideració la religiositat de la corporació.
Les bases, per les quals s'hauria de regir l'esmentat patronat eren les següents: 1) La parròquia i l'ajuntament tindrien un vot, en cas de discòrdia o de litigi, el bisbat tindria el tercer vot. 2) El patronat nomenaria un clavari i dos obrers per la parròquia i un clavari i dos administratius pel santuari. 3) Els responsables es limitarien a administrar les respectives esglésies i en les despeses no sobrepujarien les 500'- ptes. 4) En cas de despeses extraordinàries, haurien d'obtenir l'aprovació del patronat. 5) Ni els obrers, ni els administradors no estarien facultats d'alterar l'estructura arquitectònica dels respectius temples, ni modificar l'estil ni el disseny del vestuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia. 6) La durada dels obrers i administradors seria d'un bieni. 7) Les vestidores i els ermitans serien nomenats també pel patronat. 8) L'ajuntament tindria seient de preferència al costat de l'evangeli en els actes de culte i de pregaria. 9) La manutenció del predicador de Quaresma, correria a càrrec del rector, la subvenció, a càrrec de l'ajuntament.
Les bases esmentades, han estat vigents fins els nostres dies i els llibres de comptes han estat aprovats pel patronat. El 10 de juny de 1870, començaren a vigir les bases, essent nomenats com administradors Isidre Caselles, Josep Feliu i Miquel Pujadas, en quin mandat, es realitzaren obres importants: 1) S'arranjà el tros de passeig que hi havia des del pati fins el camí de la Famada, que estava molt deteriorat. 2) S'hi plantaren els plàtans. 3) Es feu una funció pública d'acció de gràcies per haver estat alliberats d'una altra epidèmia greu, la febre groga, que causà moltes víctimes a la comarca, però no a la vila.
Altres fets, que han quedat en la memòria històrica són: 1) La visita al santuari de la Misericòrdia del qui fou poc temps rei d'Espanya, Amadeu I de Savoia. Se li feu aquesta petició i ell gentilment hi accedí a l'estar de pas, en tren, de Girona cap a Barcelona. Era alcalde Joan Molet. El rei pregà davant la Verge i després a la casa de l'ermità, se li serví un refresc d'exquisides fruites i se li preparà una bonica exposicó dels productes agrícoles i industrials de Canet de Mar. 2) En el 1872, l'ajuntament, espontàniament, renuncià a intervenir en el nomenament d'obrers i administradors, probablement per motivacions polítiques, malgrat que volia continuar protegint l'església. 3) En el 1874, durant la guerra dels carlins, convertida la parròquia en fortalesa bèl.lica, es tancà el culte i se celebrà majoritàriament al santuari.