L'espadat sobre Santa Florentina fou escollit com a cim escaient per a complir el "vot de poble" en commutació d'anar a "el Corredor", DURANT CATORZE ANYS (1718-1732).

clau de volta amb el Pare celestial envoltat de l'esplendor d'estels i policromia dels arcs
clau de volta amb el Pare celestial envoltat de l'esplendor d'estels i policromia dels arcs
clau de volta del cambril en el que figura l'obra de misericòrdia corporal: "enterrar els morts"
clau de volta del cambril en el que figura l'obra de misericòrdia corporal: "enterrar els morts"

La distància, des de la sortida del poble, al lloc de la commutació, és escasament de mitja hora, el desnivell del terreny no és massa escabrós i la possibilitat d'organitza-hi i celebrar-hi la romeria, resultava doblement atraient a l'intuir una magna concentració de gent i la fruició d'una bella panoràmica.

La participació del poble havia de ser massiva, petits i grans, joves i noies, homes i dones. Alliberats per la intercessió de la Mare de Déu dels Socors de la esfereïdora pesta negra, remogudes les dificultats del temps i de la llunyania, tothom s'havia de sentir cridat a elevar units en un mateix aplec, la lloança i l'acció de gràcies al Senyor per l'extraordinari favor concedit als avantpassats.

Processionalment, es podia pujar cap a l'espadat, resar entre l'anada i la tornada el rosari enter, cantar el "Credo" i la "Salve" a l'arribar al cim i recrear-se en la bonica contemplació del paisatge, albirant cap a ponent enmig de muntanyes, l'esvelt campanar de l'ermita del Corredor i cap a llevant la magnífica i entranyable vall amb les aigües de la Mediterrània, on s'assenta i emmiralla la vila de Canet de Mar. La benedicció, impartida pel sacerdot, a persones i terme, coronaria el feliç i festiu pelegrinatge.

Durant catorze anys, des del 1718 fins el 1732, la romeria substituí la que durant llargs anys des del 1569 fins el 1718, es feia a l'ermita del Corredor, passant pel paratge de Lourdes d'Arenys de Munt. Vençuda la dura ruta de quatre hores de camí, s'acollien finalment als peus de la Mare de Déu dels Socors i participaven en actes i celebracions religioses, pròpies de les romeries; molts s'aproparien a rebre el sagrament de la Penitència, oïrien la santa Misa i plegats resarien el rosari. A part, cadascú practicaria les seves devocions, presentaria les seves ofrenes i es reuniria en família par l'àpat, l'aire lliure.

El Dr. Serra, en les seves notes històriques, explica que el vot del Corredor s'havia complert amb tota normalitat per espai d'una centúria; el dilluns de Pasqua, el rector hi anava acompanyat dels jurats, predicador, obrers i una dona que els aparellava el dinar, car el pelegrinatge durava tot el dia. La constància en el compliment del "vot de poble", ve confirmat per la relació de les despeses que anulament quedaven anotades en el compta d'Obra

Tanmateix, en el 1671, continua l'historiador, es troba una anomalia, car el rector, pel motiu que fos, per l'edat o altres circumstàncies, no devia anar al Corredor i el Consell féu un pacte amb el sots-diaca, el beneficiat Mn. Pau Misser, el qual es comprometé a acompanyar-los i en cas que no li fos possible, hi enviaria un altre clergue, fent-se ell càrrec de pagar les despeses. La cosa no prosperà, puix tres anys més trad, Mn. Misser se l'empenyé a deixar la residència per no complir.

Fora d'aquest inciden, no es troba altra anomalia i fins l'any 1718 diu el Dr. Serra, hi ha les partides que pagava el Consell pel pelegrinatge al Corredor.

Amb tot, les dificultats i inconveniències per la llunyania del lloc, mogué als responsables a sol.licitar del prelat una commutació del "vot de poble", de manera que l'acompliment es pogués fer des d'un indret proper, on la gent hi tingués més fàcil accés. La demanda fou atesa i durant catorze anys s'organitzà el pelegrinatge al cim de l'espadat del Castell de Santa Florentina.