Temps esplendorosos per a l'ermita de la Misericòrdia i d'arrelament vivencial de l'advocació mariana en la vila i la comarca(1739-1853).
La religiositat popular, davant els signes evidencials de la intercessió maternal de Maria en les situacions d'angoixa i d'aflicció de la gent, anava creixent i divulgant-se no solament en el sí de les famílies de la vila, sinó també en els llogarrets, pobles i ciutats de la comarca. És tot un moviment de fervor marià que es posa de manifest en actes de pietat pública, en la constància de pràctiques piadoses de caire particular, amb obertura de fundacions, en obtencions d'indulgències, en cessió de terrenys, en gestions per millorar l'entorn i obrir camins, en ofrenes pel culte litúrgic i ornamentació del lloc sagrat i, finalment, en els passos seriosos per bastir a la Verge un digne i esvelt santuari, que fos expressió de la profunda estima i veneració amb que l'admiraven i volien osbsequiar-la tots els seus fills i devots.
A nivell de la vila i de la religiositat dels veïns de Canet de Mar, es repetí en el mateix any 1739, el gest de filial confiança de 1732. Una persistent sequera, tornava a ensenyorir-se de conreus i de la situació precària de moltes famílies; el recurs a la maternal misericòrdia de Maria i la invocació de la seva benvolent intercessió, encoratjà a tots a participar en un nou acte públic de fe, veneració i d'impetració, segurs que la Verge obtindria del seu Fill, la gràcia sol.licitada.
Es baixà la imatge antiga de la Mare de Déu a la parròquia el dia de Sant Josep, 19 de març; es feren els mateixos actes de culte d'anys passats i -oh! meravella- la nit, entre el 21 i 22, començà a donar signes d'una pregària escoltada; plogué poc, però ja plogué. Passada la Setmana Santa, el dilluns de Pasqua, es féu la precessó -Vot de Poble- com cada any. Es portà la Verge d'anada i de retorn i es continuaren les pregàries fins el dia 3 d'abril; i, oh, gràcies, Mare! La gent, amb el cor esponjat de joia, contemplà com tot el dia plovia.
El dia 5 la imatge fou retornada en processó a l'ermita i es cantà un Ofici Solemne d'acció de gràcies.
Cíclicament es repetien les sequeres; i, cíclicament, es repetien les pregràries. El 1775, es tornaren a fer les rogatives i la imatge de la Verge -probablement, la petita, com es tenia costum- es baixà en processó a la parròquia. El 1808, es baixà la imatge gran.
Els particulars, sovint manifestaven la seva veneració a la Mare de Déu de la Misericòrdia, no solament practicant actes de pietat a l'ermita amb filial devoció, sinó també volent que es perllonguessin a perpetuïtat; i amb aquesta intenció, es va introduir la costum de les fundacions. Entre les que estaven enregistrades, hi havia la de cantar el rosari el primer diumenge de la Novena i el de celebrar tres Oficis solemnes corresponents als dies 2 i 15 de setembre i el 21 de desembre.
Una altra manifestació piadosa era la de sol.licitar a la Santa Seu la concessió d'indulgències pels actes de pietat que tinguessin lloc a l'ermita. El 1751 es troba una partida pagada a un mariner de Malgrat que anava a Roma, el qual portà el rescripte pontifici de la concessió. El papa Pius VII l'any 1818 concedí que l'Altar Major fos a perpetuïtat privilegiat; per altra banda, també concedí indulgència plenària per les set principals festes de la Mare de Déu: Purificació -2 febrer, Anunciació -25 de març, Carme - 16 juliol, Assumpció -15 agost, Nativitat -8 setembre, Puríssima -8 desembre.
Les millores materials foren també objecte de la consideració i diligència dels responsables de l'ermita; entre les quals, podem anotar el de la parra al portal de l'església per donar ombra, l'engrandiment del pati de l'ermita, l'orgue pels cants corals, la font d'aigua a la plaça de la Misericòrdia, l'arranjament del camí, plantant-hi arbres i xiprers, i finalment per les celebracions litúrgiques solemnes en un tern de tapisseria per revestir-se els ministres sagrats oficiants.