Na Madrona Clarina, a petició de Mossèn Marià Martínez, a la tercera dècada del segle XVIII, féu esculpir a Josep Font, escultor, una nova imatge de la Verge Maria, que suplís l'antiga de l'ermita de la Misericòrdia per ésser massa petita.

Ampliada i ornamentada l'ermita i acabades les obres en el 1726, mossèn Marià Martínez es donà compte que la imatge de la Verge era massa petita per ocupar la gran fornícula del cambril i féu els passos perquè se'n modelés una de mes adient.

No sabén ell a quin artista acudir, diu el Doctor Serra, ho proposà a Mossèn Joan Feliu, fill de Canet de Mar i beneficiat de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Aquest, contestà la seva missiva, dient que la comanda era dificil; tanmateix procuraria atendre-la i esperava poder-ne reeixir satisfactoriament. Amb aquest objectiu, s'entrevistà amb Na Madrona Clarina, una dona virtuosa nascuda a Barcelona i batejada poc després el 16 de Març de 1688, a Santa Maria del Mar. A grans trets, l'historiador ens diu que Na Madrona es casà amb en Joan Briera del qual quedà viuda als tres mesos, es féu aleshores, terciària professora de Sant Agustí, sufrí molt en la seva vida, i morí en olor de santedat al 1744.

Na Madrona es prengué amb molt d'interés la comanda de Mossèn Martínez i digué a Mossèn Feliu, al fer-li l'encàrrec, que amb l'ajuda de Déu esperava sortir-se'n amb èxit. Anà a veure l'escultor Josep Font amb la convicció que ell li podria solucionar la papereta; precisament, les escoles d'imatgeria, en el segle XVIII havien adquirit un gran relleu a Catalunya i gairebé se centraven exclusivament en el tema religiós com a resultat de la Contrareforma catòlica, que afavorí l'auge del culte a les imatges perquè era la manera més popular i més fàcil de diferenciar els protestant dels catòlics. La Contrareforma prestà una atenció preferent al sentiment motor de la vida religiosa a les processons, manifestació popular del catolicisme. Eren com un gran espectacle sacre i piatós, en el que hi participava tota la població i en les que la devoció tenia com a punt de referència la imatge escultòrica; no està encara molt lluny de nosaltres la magna processó de les torxes i el fervor popular de Canet de Mar en l'any Jubilar de 1992, amb motiu del quinquagèssim aniversari de la reposició de la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia. La sortida i participació de la gent al pas de la Verge, fou massiva.

L'escultor escoltà, abans de modelar la imatge les paraules de la virtuosa vídua que li suggerí fer-la tal com ella mentalment la concebia; la Santa Verge, havia de tenir mirada dolça, postura que inspirés tendresa i misericòrdia, alhora, amb indumentària digna perquè sense joiells, vestit blanc, mantell blau i cinta negra. La iconografia, seguint els gustos de l'època, presentava les imatges o bé, totalment esculpides, o bé, fetes només per vestir, en aquest cas solament eren acabats el cap, les mans i els peus, mentre la resta del cos no era altra cosa que un maniquí rícament abillat. S'ha de reconèixer que, artísticament, comparades amb les imatges que eren totalment esculpides i modelades, desmereixien bastant i com si d'una nina de drap es tractés, eres anomenades "pepes". Així succeí amb la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia que modelà amb art l'escultor Josep Font. Ell aprendria dels imatgers més importants de Catalunya, partanyents al segle XVIII i dels que entre d'altres podem citar Josep Sunyé, Pau i Pere Costa, Lluís Bonifàs i Massó. Quan feta la imatge, Mossèn Feliu escrigué a Mossèn Martínez que l'anés a veure, ell s'hi presentà a la primera avinentesa; quedà embadalit i impressionat. Més tard ho escriu amb aquestes paraules: "no sé el què em passà; la vaig trobar tan bonica, sa mirada tan dolça i son posat de tanta misericòrdia que, confós i avergonyit d'estar davant seu, vaig caure de genolls i em vingueren llàgrimes de regraciament per tots els benefactors que m'havien ajudat. Santa Verge -li vaig dir emocionat- qui sóc jo per haver estat afavorit amb tanta ventura?. Què bonica sou, oh Mare Santíssima! Mare, empareu Canet i a tots els qui us demanin misericòrdia". Després, a l'agrair-ho a Na Madrona Clarina, aquesta li digué: "al demanar al Senyor que m'il.luminés, em semblà veure la imatge tal i com la modelat l'artista". En quant a la indumentària no se seguí fidelment el que ella havia indicat, segons el Doctor Clausell, car no se li posà cinta negra i sí, arracades i joiells.

Fou beneïda a Barcelona el dia 4 de setembre de 1732 pel P. Agustí Antonio Minuart i Parets. Aquest, després d'una fecunda vida en la que destacà com a religiós Agustí i filòsof català, catedràtic de filosofia en la Universitat de Barcelona i destacat partidari, durant el setge de la ciutat al 1713-14, de la resistència contra Felip Cinquè, morí al 1743. L'endemà de la benedicció s'organitzà el solemne trasllat de la imatge a Canet de Mar.