El bisbe de Girona, Benet de Tocco, signa el decret d'erecció de la nova església a Canet de Mar, sota la protecció de Sant Benet, el 31 d'agost de 1579, durant el pontificat de Gregori XIII.
El document amb totes les disposicions de llicència, trasllat, supressio, erecció, declaració i commutació, les subscrivim i segellem amb el nostre notari, diu el bisbe Benet de Tocco, a Canet, el dia darrer d'agost de l'any 1579, pontificat el papa Gregori XIII, essent presents: Joan Figueres, prevere, notari nostre, Bartomeu Julià, prevere, rector d'Orriols, Francesc Alòs, clergue, setmaner, de Medinyà, Bartomeu Pla, prevere, adscrit a l'església de Sant Iscle, els quals són testimonis convocats.
"Els conflictes amb Sant Iscle augmenten, perquè el beneficiat de Canet de Mar, que no pot viure amb vint-i-dos lliures anuals, demana augment de dotació, la qual cosa genera dificultats entre la comunitat de Canet, que no pot donar més, i les reclamacions del rector de St. Iscle, Joan Rebull, exigint totes les obligacions, vigílies, trentenaris, novenaris, salpassos, esposoris, aniversaris, testaments, adoracions i altres drets que li havien de ser adjudicats des de l'any 1502.
Com que l'església de St. Pere i St. Pau ofereix greus inconvenients, heus ací que es fa necessària la construcció d'una altra, per la distància que s'ha de fer per anar a St. Iscle, pels senyals de destrucció que es donen. Per aquesta raó i altres que donen els habitants de Canet ens fou pregat que donéssim autorització per a edificar un nou temple en el mateix terme de Canet. Davant aquesta demanda, decidírem comprovar la necessitat fent una visita "in situ". Així ho realitzàrem: ens entrevistàrem amb els feligresos d'aquell indret, amb el rector de St. Iscle, en Joan Rebull, amb Jaume Rebull, pagès de la parròquia de St. Cebrià de Vallalta, procurador i germà de l'anterior, amb Miquel Vaya, prevere que fruïa del benefici de Canet. Amb ells recorreguérem els llocs esmentats i estudiàrem les propostes, concluint que la demanda es fonamentava en la veritat. Realment, molts habitants de Canet, a causa de la llunyania de St. Iscle, havien mort sense viàtic ni altres sagraments, a més d'altres perills i inconvenients ressenyats. Per la qual cosa, jutgem necessària la construcció d'una altra església, al terme de Canet, a la qual es traslladi la que actualment és dedicada a St. Pere i St. Pau. Així doncs, per a major glòria de Déu, en honor del nostre pare St. Benet, per a l'exaltació de l'Església i la salvació dels fidels, amb la nostra autoritat ordinària i la que ens atorga el concili tridentí, disposem que el solar, comprat en dimecres tal com resa en el document arxivat a la notaria de Montpalau i que és emplaçat al quintà del mas Bigues, s'hi aixequi una altra església sota la protecció de St. Benet.
En aquest lloc, tal com és costum, un cop acabada la benedicció solemne, hi hem clavat una creu de fusta. Els privilegis, gràcies, prerrogatives, càrregues, drets i competències que tenia l'església de St.Pere i St.Pau siguin traspassats a la de St. Benet quan s'hagi enllestit la seva construcció. Que sigui tinguda com a sufragància de la de St. Iscle de Vallalta a la qual se sotmetrà amb les mateixes condicions que vigien amb la de St. Pere i St. Pau.
Els rèdits del benefici que ja existia seran traspassats a la nova església de St. Benet. Des d'ara doncs, establim aquest benefici diaconil perpetu al qual se li transfereixen la casa, te- rres, fruits, rèdits drets i altres emoluments que serviran per a la subsistència del beneficiat, el qual podrà demanar, exigir i rebre. En contrapartida assumirà les càrregues que s'expressen en l'al.ludit document de concòrdia, com són, la celebració de misses, aniversaris i la salutació angèlica que instituí i deixà en testament el venerable Anton Taxonera, prevere. Conferim a Miqul Vaya, el sacerdot suara esmentat, la possessió del benefici i la plenitud de dret segons s'ordena en aquestes lletres possessòries.
Com que cal no deixar perdre per deixadesa allò que ha de ser un signe sagrat, per això amb aquestes lletres disposem que l'al.ludida església de St. Pere i St. Pau i el cementiri no tornin mai a ús profà. En record d'aquest trasllat, cada any i per sempre, el dia 29 de juny, data en la qual fou consagrada l'església de St. Pere i St. Pau, s'hi faci una processió des de l'església de St. Benet i s'hi celebri en aquest dia l'Ofici Diví".
En la cloenda del document, el prelat senyala vies de recaptació per a la construcció de la nova església, que repetidament intitula de St. Benet, diferenciant-la de l'església vella, intitulada de St. Pere i St. Pau. Tanmateix, en el curs de la història local, vindrà el temps en que l'advocació de St. Benet se silenciarà, pendrà carta de naturalesa per a la nova església l'advocació de St. Pere i St. Pau, mentre que s'adjudicarà l'església vella, convertida en santuari, el títol de Mare de Déu de la Misericòrdia.