Es procedeix a la col.locació de la primera pedra del nou Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia el dia trenta u de gener de mil vuit-cents cinquanta-tres.

El projecte de construïr un nou temple a la Verge exigia una organització; amb aquest objectiu es crearen dues juntes: la directiva i la consultiva. Els membres d'aquesta última havien de suplir els de la primera, en cas d'alguna baixa.

Formaven part de la primera: l'alcalde Francesc Briera, el síndic Josep Terrats, el rector Jaume Dorca i els veïns Francesc Clausell, Cristòfol Llauger, Josep Iglesias, Bonaventura Cirés, Josep M.ª Roura i Bonaventura Duran.

El dia 6 de juliol de 1852, la junta directiva - no pas la municipal- comprà a Francesc Torrus el terreny pel nou temple. Es nomenaren comissions per recaptar cabals i cada setmana passaven pels barris respectius. Hi havia delegats de la junta a Barcelona, car hi vivien molts canetencs i fins més enllà, a ultramar, sobretot a Cuba.

Per tractar-se d'una obra d'envergadura, se sol.licità al bisbe de Girona Florenci Lorente(1847-1862) permís per poder treballar els diumenges; així molta gent, a part de la seva aportació en metàlic, ho feia en jornals, treballant gratuitament de quatre a cinc hores els dies de festa i aminorant les despeses de les soldades.

En un quadre de Joan Duran, que es conserva en el despatx de la casa de l'ermità, es representa plàsticament la festiva efemèrides que obria els inicis de l'obra i ho ressenya així: "Perspectiva de la cerimònia religiosa que se celebrà a Canet de Mar el dia 31 de gener de l'any 1853, amb motiu de col.locar la primera pedra en el nou Santuari que la devoció dels fills de l'esmentada vila i altres fidels, fa construir en obsequi a la seva excelsa Patona, la Verge de Misericòrdia.

La dedica al magnífic ajuntament de la vila i a la junta directiva d'obres, el seu autor Joan Duran". Dessota del linotip hi figuren les gràcies que s'hi poden obtenir i les personalitats que hi assistiren: "L'Excm. i il.lustríssim Sr. Bisbe de Barcelona concedeix quaranta dies d'indulgència als qui resin una "Salve" a aquesta santa Imatge i altres quaranta als qui amb qualsevol acte contribueixin a propagar el seu culte i devoció.

Personalitats de l'ajuntament en aquelles dates: alcaldes: Francesc d'Assís Briera, Joan Baptiste Pujadas, Ramon Dalmau, regidors: Salvador Pastor, Gaspar Busquets, Salvador Pujadas, Josep Vaquer i ´Roura, Francesc Banchs, Ramon Oms, Agustí Manà, Ramon Tió, Josep Tarrats, -síndic: Daniel Carbonell. Junta directiva: Francesc Clausell, Cristòfol Llauger, Bonaventura Sirés, Josep Iglesias, Josep M.ª Roura, Bonaventura Duran.

Junta consultiva: Josep Prats, Xavier Serra, Maties Mir, Salvador Carbonell, Esteve Roura, Miquel Llauger, Josep Llauger i Miser, Josep Pujadas, Francesc Miser, Estanislau Robert, Francesc Torrus, Manuel Torrus, Josep Font i Puig, Jaume Xiqués, Josep Badaró, Marià Llauger.

Obrers i administradors: Vicenç Miser, Joan Gil, Josep Puig, Magí Simon, Bartomeu Planet.

Arquitecte i mestres d'obres: Daniel Molina, Joaquim Fors, Joan Codina, Marià Fornaguera, Narcís Fors. Preveres: Mn. Joan Dorca, rector, Mn. Esteve Vives, vicari, Mn. Antoni Baucell, Mn. Francesc Cruañas, Mn. Bonaventura Gil, Mn. Salvador Jordana, Mn. Josep Llauger, Mn. Francesc Roura, Mn. Ramon Clausell, Mn. Manuel Reverter i Mn. Vicenç Fàbregas, beneficiats.

L'obra de construcció del nou temple durà quatre anys. Els donatius s'anaven anotant i quan n'arribava un d'important es repicaven les campanes i la gent pujava a l'ermita a donar-ne gràcies a Déu. Entre els donatius més importants, cal esmentar la deixa, en el seu testament, de Carles Pascual i Puig. L'historiador Magí Xiqués, ens especifica en detall la decisió piadosa d'aquest pròcer de la beneficència.

Entre els nomenats i comissionats per obtenir subscripcions disposats a col.laborar a la construcció del nou temple de la Misericòrdia, hi havia Antoni Pla, que juntament amb Felip Pujadas, Francesc Andreu Benet i Francesc Viñals foren destinats a l'Habana, mentre que Josep Baró i Salvador Castañer, ho foren a Matanzas, Onofre Dorca, a Puerto Príncipe i Josep Terrats i Pere Sala, a Puerto-Rico.

Antoni Pla, un home de caràcter que s'imposava amb paraules convincents, visità a Carles Pacual i Puig en el seu domicili i el trobà malalt i aclaparat.

El pacient, corrent mon enmig d'aventures, s'havia enriquit molt, però també s'havia refredat en la fe, era encara jove i tanmateix sentia que la vida se li anava per moments.

L'oportuna presència de l'amic canetenc, evocà les seves arrels i els sentiments religiosos que l'havien acomboiat des de la més tendra infantesa; la dolcesa dels records de l'ermita i l'ideal de bastir-hi ara un santuari van sotragar fortament la seva ànima i una notable decisió va sorgir del seu cor: La seva fortuna de 200.000 duros quedaria dividida en tres parts: una destinada a la societat catalana de beneficència de l'Habana, un altra per la reedificació del santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar(Catalunya) i una tercera, pels pobres.

El llegat s'acomplí fidelment una vegada mort el testador; i es lliurà la quantitat de 523.897 rals a l'obra del santuari.

Els canetencs agraïts a l'il.lustre benefactor, li dedicaren un carre, situat a prop i a la dreta de la Misericòrdia.