A l'any, en el mes de Novembre, el bisbe de Girona Francesc de Pol I Baralt, consagra el Santuari el dia 3 i coronà canònicament la imatge de la mare de Déu de la Misericòrdia el dia 10.
Havent donat, el dia 1 d'agost de 1907, el Capítol Vaticà el Decret de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar i havent-ho celebrat festivament amb repicament de campanes i amb públiques manifestacions religioses d'acció de gràcies, s'havia de preparar la privilegiada ceremònia en un clima d'alegria, de pau i de fraternitat cristiana, per damunt de totes les diferències d'ideologies i partidismes politics i s'havia de senyalar el dia.
Tot havia d'estar a punt pel mes de setembre i amb aquest objectiu, s'estava brodant un artístic penó i cisellant una preciosa corona.
Per recaptar diners, s'havia organitzat una tòmbola i amb els cabals recollits, es compraren tres rossasses de diamants per a la corona i se celebrà el certamen literari-musical el diumenge següent al del "Vot de Vila".
Tingué molt d'èxit; tanmateix la tibantor entre faccions cíviques d'interessos diferents es féu palès pel fet que l'alcalde no hi assistí, malgrat d'haver estat convidat. La rao fou, perquè les activitats havien estat preparades pel bàndol contrari al de l'ajuntament.
S'ajornà la festa de la coronació i definitivament, es fixà pel dia 10 de novembre.
Es rebutjà el penó que havia estat confeccionat per considerar-lo massa pesant i a corre-cuita se'n féu un altre de més senzill.
Tots aquests contratemps, no ofegaren el fervor dels fidels, que volien la seva Verge coronada, de fet la relació de les joies, que foren lliurades per efectuar la preciosa obra d'orfebreria, posà de manifest abnegats i generosos donatius. Diverses llars i famílies lliuraren records valuosos i entranyables, descrits detalladament en l'inventari de la joieria que executà l'estimable peça.
La corona de la Mare de Déu de la Misericòrdia fou dibuixada per Ricard de Campmany, comte de la Vall de Canet i realitzada per la joieria-argenteria, propietat dels fills de Francesca d'Asís Carreras, que estava situada en el carrer de Ferran VII, n.º 44 de Barcelona, S'entregà al Patronat i Administració del santuari el dia 4 de novembre de 1907.
Era de plata cisellada i daurada, d'estil romànic i decorada amb òpals. Tenia quatre àngels amb vestidures de pedreria i ales esmaltades, rematant-la un rosetò de diamants; de la corona penjaven dues ínfules riquíssimes amb els escuts de Catalunya i Canet de Mar.
Francesc Xavier Serra Barretxeguren en les seves memòries ens deixà la crònica històrica dels fets: "El dia 3 de novembre el Sr. Bisbe de Girona Francesc de Pol i Baralt consagrà el Santuari i la imatge de la Mare de Déu, s'acompanyà processionalment a la parròquia.
El dijous dia 7, es començà el tríduum, s'engalanaren diversos carrers amb gallarets i es tocaren sardanes, en diversos indrets de la vila. El diumenge següent, dia 10 féu un dia esplèndit; la missa de Comuniò fou molt concorreguda, celebrant-se a la parròquia i assistint-hi devots de tots els colors i tendències.
A 2/4 de 10, arribaren les autoritas civils i militars; el Sr. Bisbe, que havia vingut el dia abans; a les 10 del matí, estant l'església parroquial plena de gom a gom, revestit de pontifical, celebrà l'Eucaristía, acabada la qual posà sobre la testa de la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia l'esplèndida corona, feta expressament per imposar-li en tan memorable efemèrides.
Els fidels agrupats a l'entorn del Sr. Bisbe, s'entusiasmaren, quan pronuncià les paraules del ritual: "Així com per les meves mans sou coronada a la terra, així poguem merèixer ésser coronats per les vostres en el cel".
A la tarda, s'organitzà la solemne processó cap al santuari; acompanyant amb veritable fervor la imatge i recorrent el curs més adient cap a la Misericòrdia: Pati de l'església, torrent de Lledoners, carrer Gram, Riera Amunt, camí de la Famada i passeig del Santuari. La comitiva era multitudinària; quan els primers de la processó arribaven al santuari, els últims tot just sortien de la parròquia.
La reflexió que es fa Serra Barretxeguren davant la immensa gentada és que les mateixes rivalitats existents entre partits políticament diferents, però religiosament identificats pel fet de compartir una mateixa fe i un mateix amor a la Mare de Déu de la Misericòrdia, els havia esperonat per superar els altres, ambdós invitaren als pobles veïns i els companys de partit s'uniren a la festa per assolir el màxim prestigi.
Tots participaren pacíficament en la processó, el penó principal el portà el capità general, en representació del rei, la festa resultà eminentment mariana i els apassionaments polítics es quedaren a la penombre.