El 1932, l'any triplement jubilar del Santuari de la Misericòrdia, sota el guiatge pastoral del rector mossèn Josep Comerma.

La vila de Canet de Mar es veié saludablement beneficiada al fer l'entrada a la parròquia, ei 15 de gener de 1927, el Dr.Josep Comerma, rector de gran intel.ligència i de gran cor, identificat amb l'esperit del bisbe Torras i Bages, que es distingí per la seva dedicació acurada al culte i catecisme i també per la seva atenció als pobres i al revifament de l'esperit autòcton. Intuí que l'esglèsia donat-se a Déu i als altres, no havia de viure centrada massa en si mateixa, sino obrir-se amb diàleg i servei desinteressat, sobretot, a la societat menesterosa; evidencià que el recolzament preferent a les classes benestants havia despertat els odis envers els capellans i monges, l'anticlericalisme i el rebuig a la pràctica religiosa.

S'havia d'empendra un nou rumb.

Estiguè atent als nous impulsos de l'apostolat que sota el guiatge de la jerarquia eclesiàstica, per mandat del papa Pius XI (1922-1939) enquadrà als fidels a les files d'Acció Catòlica; no l'hi passarien per alt les encícliques de la doctrina social, la "Quadragesimo anno" (1931) que obria nous horitzons a les iniciatives del papa Lleó XIII en la "Rerum novarum".

Trobaria elements bàsics per enfrontar-se als perills del laïcisme i el totalitarisme estatal en l'encíclica "Non abbiamo bisogno" (1931) amb la que el pontífex condemnà el feixisme, la doctrina que des de l'estat s'ensenyoria, en pretensions d'absolutisme de les intel.ligències, dels sentiments i de l'educació dels joves i amb la "Divini Redemptoris" (1937).

Una mort prematura el sorprengué als 49 anys.

Les seves darreres paraules foren: "Ja tot ha passat"!. Era el divendres Sant de 1936.

Els seus ulls es tancaren a la llum quan l'ombrívola nuvolada de la tempesta persecutòria estava assolint els estreps de l'Església.

la seva rica personalitat, molt segurament hauria corregut la cruenta sort d'altres companys de ministeri.

"Estic content que Déu m'hagi volgut portar a una vila tant joliua; aquí tindré quelcom més que el vostre sol i el vostre mar, aquí tindré la vostra Verge, la Verge i Mare de Misericòrdia"; així saludava mossèn Josep Comerma els canetencs al prendre possessió de la parròquia. Sota l'emparade Maria, a qui dedicà la seva cèlebre Novena de la Misericòrdia, desplegà una esplèndida i brillant tasca pastoral.

Evoquem alguns fets rellevants del seu pas: el 1929, essent bisbe de Girona l'Il.lm. Josep Vila Martínez (1925-1932) se celebrà una magna assemblea diocesana de Filles de Maria a Canet de Mar; la lletra de l'himne que s'hi cantà era original de Mn. Comerma i começava així: /Som les filles de Maria / del bisbat de Sant Narcís / venim a Vós, Maria pia / sigueu nostre llum i guia / porteu-nos al Paradís /.

El 1932, l'any triplement jubilar, car es commemoraven els vint-i-cinc anys de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Misericòrdia, els setanta-cinc de la inauguració del nou santuari i els dos-cents de la benedicció de la nova imatge, les festes religioses que s'hi organitzaren es perllongaren durant tretze dies; hi hagué certamens literaris i musicals que embelliren culturalment les efemèrides.

Vingué a celebrar de pontifical l'Eminentíssim Sr. Francesc Vidal Barraquer, arquebisbe de Tarragona, predicà l'Excm. Sr. Justí Guitart, bisbe d'Urgell i príncep sobirà d'Andorra, cantà l'Orfeó Misericòrdia i es coronà amb un certamen literari musical molt reexit, en el que actuà de president del Jurat el mestre Lluís Millet, director de l'immortal Orfeó Català.

El 1935 essent bisbe de Girona, el Dr. Josep Cartañà (1934-1963), en el manuscrit de visita pastoral, s'excel-lí el bon esperit del Dr. Comerma, s'aplaudí l'organització del Catecisme, es ressaltà la bona que es donà al bisbe de part de tots, s'elogià l'Acció Catòlica, amb les seves quatre branques, els col.legis religiosos, el santuari de la Misericòrdia, l'hospital i les capelles dels PP. dels Missioners del Sagrat Cor de Jesús i de Santa Florentina i tota la tasca d'evangelització.