La Mare de Déu de la Misericòrdia mou les multituds i el poble cristià aplegat a Canet, vibrà d'entusiasme el 30 d'agost del 1942 a l'arribar des de la costa la barca "Maria del Carme", portant la Verge per reposar-la al seu esvelt Santuari.
Lluís Argullol, l'escultor, així que acabà en el mes d'agost la seva magnífica obra i d'acord amb el que havien pactat, lliurà la preciosa imatge als Puxan, una coneguda família canetenca que residia a Barcelona en el carrer d'Aribau.
El 29 del mateix mes amb molta cura i discreció, explicà Joan Costa Simó, es carregà en una camioneta la piadosa escultura embolcallada amb llençols davant la mirada intrigada de la gent, que encuriosida es preguntava sobre el contingut del voluminós i fantasmagoric farcell.
El vehícle, conduit pel xofer, acompanyat per Jaume Puxan i Joan Costa, l'autor del relat, arrancà i sortí de Barcelona en direcció Mataró i heus aquí, que al travessar la vila d'El Masnou, un lloc de densa població, un nen dels qui jogava per allí se li acudí de creuar la carretera en el precís moment que s'esqueia passar el cotxe carregat amb la imatge de la Verge; esglaiats, tot i donar el conductor un cop sec de fre, veieren el vailet caient sota les rodes.
Saltaren angoixats a terra, pensant trobar-lo mort, moribund o destroçat; la Mare de Déu no va voler que fos així.
Simplement una petita pelada als genolls mostrava que havia esta a punt de provocar-se un accident greu; portat immediatament a la farmàcia, li practicaren les primeres cures i el pogueren retornar bo i sa a casa dels pares, uns humils obrers, que per mantenir els fills els tocava trescar de valent tot el dia.
El xofer encara amb l'esglai al cor, es trobà casualment amb un seu conegut de Canet i tot comentant l'incident li deia: "d'una de bona m'he salvat avui".
I aquella mateixa nit, va començar a córrer a Canet la notícia: "La Mare de Déu ja ha fet el seu primer miracle".
La imatge, havent arribat a Mataró, fou col.locada en el "Pòsit de Pescadors", un local situat davant la platja.
El patró major de la cofraria de pescadors de Mataró, era Salvador Cabot, un gran devot de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que donà les màximes facilitats, perquè el trasllat de la Verge amb la barca "Maria del Carme" fos apoteòsic.
En aquell moment a Canet hi havia sis barques grans que anaven a la pesca de la llum i tots volien tenir el goig de portar l'estimada imatge.
Crec que tots n'eren prou mereixedors, però sols una podia portar-la i s'ho van fer a sorts.
Sis papers en blanc en una bossa; un marcat amb una creu; cada patró treu un paper.
En Josep Isern junt amb el seu germa Benet (el neu avi), patrons de la "Maria del Carme" foren els l'últims, en el seu hi havia marcada la creu. La "Maria del Carme" portaria la Verge a Canet.
A la vigília, la barca ja estava preparada, ben pintada amb els colors blanc i el verd.
Un àngel ben modelat, s'havia posat a la proa; al voltant, orles i escuts de nobles catalans.
A popa, s'havia alçat un pal per hissar-hi un estandard. A coberta, s'hi havia bastit una plataforma i un baldaquí per col.locar dessota la Verge; així, abillada com per rebre la més formosa núvia, sortirem de la punta d'Arenys, rumb a Mataró, acompanyats de totes les altres barques engalanades.
Traguerem la barca a Mataró.
Tots els pescadors, amb el seu patró major, en Salvador Cabot, els estaven esperant.
La Verge salparia i solcaria, en la "Maria del Carme" propietat dels germans Isern Fàbregas, Josep i Benet(el meu avi).
Els pescadors de la confraria de Mataró haurien volgut tenir l'honor de portar-la.
Tant era així que els proposaren, ja que la mar era grossa, el temps insegur i les seves barques molt més grans que la seva, portar-la ells.
Els Isern els agraïren de tot cor el seu oferiment, però que havien anat ells a buscar-la i ells la portarien, ja que n'eren els responsables.
Embarcada la Verge, la varada de la barca es féu sense dificultats.
A Mataró hi havia bons palers entesos en la seva feina.
Ja a mar posaren rumb a Canet acompanyats sempre per les altres barques engalanades, juntament amb les de Mataró, plenes de mataronins que no tingueren por al mareig.
Arribaren a la punta d'Arenys, féren una petita parada al seu redós i amb una mar més bonança alçàren la Verge posant-la sobre el seu setial, sota el baldaquí.
Al moment d'ésser alçada, s'entonà des de totes les barques el cant de la "Salve", cantada amb tant d'entusiasme i fervor, que a tots s'els ompliren els ulls de llàgrimes.
Rumb a Canet des de la mar, podíen veure la multitud que els esperava; el lloc de la nostra arribada era la Catel, petita cala, just per atracar-hi una barca.
Tanmateix, abans avançaren fins arribar davant de la vila i de la seva església; volien posar la barca proa recta a terra, que la Verge la mirés des de mar, cara a cara i amb els braços estesos abraçant tota la població.
Després la "Maria del Carme" amb tota la tripulació, constituïda pels germans i cosins i amb el Patronat a bord, enfilàren cap el lloc del desembarcament.
La proa tocà la platja, la Verge havia arribat a Canet, un crit d'entusiasme i un fort aplaudiment.
Es desembarcà la Mare de Déu de la Misericòrdia; era el 30 d'agost de 1942.
La barca es quedà sola; havia complert la seva feina.