Últims capítols de la referència històrica del Santuari de la Verge de la Misericòrdia.
En una nota històrica del Santuari, s'explica que des del 1897 hi ha capellà custodi: El primer o un dels primers va ser Mn. Joan Llopart, i succesivament hi han anat passant mossèn Magí, mossèn Joan Oller, mossèn Àngel Domenech, mossèn Joaquim Mercader, mossèn Joaquim Colomer, mossèn Pere Travesa, mossèn Joan Travesa, mossèn Jordi Puigdevall, mossèn Jesús Teixidor i mossèn Vicenç Carbó, actual capellà custodi.
En l'inventari que mossèn Jordi va fer en el 1977, amb motiu de la Visita Pastoral de Mons. Jaume Camprodon, bisbe de Girona, hi ha, sobretot, la referència a la imatge de talla de la Verge Maria construïda per l'escultor Lluís Argullol, a la corona de plata cisellada i daurada amb un disc interior d'or, diadema central, pedreria i rosetó de diamants i dues ínfules artístiques, un quadre de Jesucrist crucificat d'un tal Llima i un quadre de la Verge modelada en un tapís de 1907, de bastant valor.
I en una carta que li dirigeix l'arquitecte Lluís Bonet Garí, es complau en adjuntar-li la fotografia i croquis del model per a la creu de Terme del Santuari, projectada per l'arquitecte Puig i Cadafalch.
El que havia d'esdevenir en el segle XX sant Antoni M.ª Claret, canonitzat pel papa Pius XII el 7 de maig de 1950, acabada la gran missió claretiana a la Marina, va reunir tots els pobles en una imponent romeria al nostre santuari de la Misericòrdia.
En aquella jornada estiuenca de 1845, la irradiació mariana que es divulgà profusament en esclats de fe a tota la contrada, fou ja un signe vigorós que despertà l'estima per a la nostra "marededéu", proclamada pel mateix Pius XII, Patrona de la comarca del Maresme.
Al 1992, amb motiu de celebrar-se el cinquantè aniversari de la reposició de la venerada imatge, la vila i la comarca es desbordaren en signes d'amor i de filial afecte.
Els carrers profusament engalanats i l'apoteòsica processó de les torxes, càlid homenatge de devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia, mantingueren tens el fervor espiritual de la contrada aquell capvespre lluminós del dia 7 de setembre, vigilia de la solemnitat del Naixement de la Verge Maria.
L'endemà, dia 8, festa de la Misericòrdia es respirava un clima de serenor, de pau i de filial afecte amb una joia íntima com si un tros de cel hagués baixat a la terra.
Tota la jornada, fou un anar i venir de fidels; les Misses altament concorregudes, tingueren dues culminacions d'un veritable fervor col.lectiu; la del Solemne Ofici del migdia, especialment, animat per la presència de la comunitat vilatana i la de la magna concelebració de l'Eucaristia de 2/4 de 8 de la tarda, animada per la gegantina presència comarcana.
Els pescadors han deixat la seva emprempta en el santuari, amb maquetes com les que avui es poden contemplar en un petit museu instal.lat en la casa del capellà custodi i que volen ser rèplica de les que es construiren en les drassanes de Canet de Mar, posant-ho als peus de la Verge, com a reconeixement de l'ajuda obtinguda moltes vegades de la Mare de Misericòrdia.
És també un preciós record, per les famílies i per les moltes parelles que venen a celebrar el seu casament al santuari, el retaule encantador de l'Alta Major, adquirit de petits donatius de tot el poble en les festes jubilars de 1957 i que representa la Sagrada Família i les Noces de Canà de Galilea.
M'explicava Josep Riera que el marbre va ser esculpit per la Casa Art Sacra de Barcelona, on ell havia trevallat.
L'escultor era Claudi Rius Garrich i ho havia estat l'avi, Josep Rius, conegut popularmet com el cristàire.
LA PROCESSÓ DE TORXES
Com a punt final fer esment a la processó de torxes que es va fer el dissabte dia 13 de setembre en conmemoració dels 150 anys de la col.locació de la primera pedra de l'actual santuari de la Verge de la Misericòrdia.
Unes mil persones acompanyàren la venerada imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, des de la parròquia al santuari, passant pels carrers, després de participar junts en una vetlla de pregària presidida pel bisbe de Girona Mons. Carles Soler Perdigó.
Un "record" elaborat amb molt d'amor i sensibilitat, fou l'obsequi que reberen com a guardó els portadors i portadores de la venerada imatge, deixant-ne constància amb una fervorosa pregària impresa: "Verge divina, Reina del Cel, ets Reina Universal, Patrona de Canet de Mar i del Maresme. T'estimem! Que Déu en sigui lloat i la Verge, magnificada".
BIBLIOGRAFIA
Diversos autors han estat consultats al compaginar els escrits presentats: entre d'altres hi ha "Torres de Moros", els apunts inèdits de Francesc Serra Barretxeguren, els llibres de Magí Xiqués Soler i mossèn Comerma, i diversos programes oficials de festes i números del portaveu de la vida local "Plaça de la Llenya", en els que s'hi troben referències històriques signades per J. Rovira, Mn P. Matamala, J. Sisquella, F. Verdura, "Records d'un home de mar", "Breu història del Santuari de la Misericòrdia, antiga Parròquia de Canet", d'autor desconegut i publicat a Sabadell el 1857, s'ha consultat el llibre "La comunitat cristiana de Girona", de Josep M.ª Marqués, algún llibre de la Biblioteca de Seminari i finalment m'he servit de l'escàs arxiu del Santuari.