El fervor marià s'obrí filialment a la Mare de Déu de la Misericòrdia donant esveltesa i boniquesa al seu santuari i solemnitat a les celebracions jubilars de les festes que s'hi commemoraren en el 1957.

Als primers mesos del 1946, explica el Dr. Mercader, el santuari experimentà importants millores: Se'l dotà de capellà custodi, s'hi construí un bonic cancell, obra del fuster ebenista Antoni Utzet, cèlebre pels seus diorames del Naixement i de la Passió de Jesús, se l'enriquí amb un magnífic altar de marbre, solemnement consagrat pel bisbe Dr. Cartañà, el 16 de juny de l'esmentat any, regal de la família Joan Carbonell Reverter, se'l proveí d'unes monumentals i esplendoroses llànties presbiterals obsequi de Caterina Jover, vda. de Maynou, s'adornà amb una sumptuosa credença, sagrari i ornamentació, recull d'anònims i generosos donatius de canetencs, i es ressaltà amb nova brillantor l'embratzida de la Pietat que aureolava novament el venerat casal de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Relleu especial tingué el 1957; al recordar els cinquanta anys de la coronació canònica de la imatge, es volgué afegir un joiell més a la seva veneració, proclamant-la Patrona de la comarca del Maresme.

El rector mossèn Joan Costa Tapiola, home de gran empemta, encoratjà la comarca a donar gran magnificència a les celebracions jubilars que tenien en mà.

En un règim, escriu mossèn Pere Matamala, de nacional-catolicisme, de simbiosi entre poders temporals i l'Església que visquè des de l'any 1939 fins el 1960, cal ressenyar l'eufòria que acompanyaren a les tals commemoracions.

Es feu ofrena a la Verge de les grans manifestacions esportives, culturals i folklòriques i es sublimà amb les celebracions litúrgiques i religioses.

S'inicià amb una concentració d'esportistes de la comarca a la riera Sant Domènec i des d'allí pujaren la santuari per fer la seva ofrena; a la tarda, en una magna processó amb torxes, s'acompanyà la imatge de la Mare de Déu des del santuari a la parròquia, on se celebrà la novena.

L'endemà, el bisbe Cartañà beneí dues campanes: La grossa de mil quilos, en la que es gravaren els noms de Misericòrdia, Matilde i Carme; i la petita amb els noms d'Elvira, Montserrat i M.ª dels Àngels.

Amb uns actes floklòrics, les seccions femenines de la Falange de Malgrat, Calella, Sant Andreu de Llavaneres i Canet de Mar, juntament amb l'esbart Maragall d'Arenys de Mar, donaren to a la festa; al captard, l'orquestra de cambra "Amics dels Clàssics", integrada per 30 professors i dirigida pel mestre Joan Paleti Ibarz, oferí un recital.

El 8 de setembre, solemnitat del naixement de la Mare de Déu i festa de la Misericòrdia, s'inicià amb un Ofici Solemne; acompanyà els cants litúrgics l'orfeó.

A la tarda, amb assistència del bisbe Josep Cartañà, se celebraren solemnes funcions litúrgiques i actes religiosos, culminan-se a nivell popular amb un aplec d'orfeons, participant-hi la coral Santa Maria d'Arenys de Mar, l'orfeó Seràfic i els de Calella, el de Sant Vicenç de Montalt i el de la Misericòrdia.

L'institut del Teatre de Barcelona cloguè el dia amb la representació de "La vida es un sueño" de Pere Calderon de la Barca.

L'esperit encara sedejava d'expressar tot l'afecte per la Verge que portava a dins i exterioritzar-lo en tots els àmbits de la vida, des de diverses vessants: L'endemà, dia 9, el matí hi hagué l'homenatge de la joventut canetenca; a la tarda, la secció dramàtica del centre catòlic presentà una obra teatral.

Seguiren els següents dies el dels barris de la vila; el de Budellers, Sucarrats, Gitanos, Mercats i Abells.

En altre aspecte, cal remarcar el cicle de conferències impartit per reconegudes personalitats: El Dr. Gerard Manresa, l'il.lustríssim Antoni Julià de Capmany, el poeta Josep M.ª de Sagarra, que declinà fer la conferència per no poder-se expressar amb la llengua del poble i l'excel.lentíssim Antoni Correa Véglison.

Tots, des de la seva visió peculiar, parlaren i se sumaren a la gran proclama que es féu de les glòries de Maria.

El dia 15 s'havia designat per fer públic el breu pontifici de Pius XII, nomenant la Mare de Déu de la Misericòrdia, Patrona de la comarca del Maresme.

Se celebrà una missa de Pontifical, presidida pel bisbe de Girona, predicà el cardenal de Tarragona Dr. Benjamí de Arriba i Castro i estigué present també el bisbe de Vic.

Per la magna assamblea de la tarda en la proclamació de la Verge de la Misericòrdia, Patrona del Maresme, vingueren de tota la comarca, joves i adults de les diverses parròquies, portant els estendards de les seves associacions; estigueren presents, a més de les autoritats locals, els alcaldes de Mataró i Arenys de Mar.

Hi predicà el bisbe de Barcelona Dr. Gregori Modrego. I es donà espectacularitat a tota la festa, a nivell popular, amb un esclat de Focs Artificials, a la mateixa esplanada del santuari.

Per coronar les festes jubilars i perquè tingués inclús una repercusió en l'aspecte ornamental, s'embellí el santuari amb l'escala del cambril, ampliada per l'arquitecte Domènech Ruora i el jove canetenc Emili Llupià.

L'organització magnífica, s'aconseguí gràcies a l'actuació de la comissió coordinadora, presidida pel rector, batlle, jutge, delegat sindical i altres i a més a més per la comissió organitzadora, la de propaganda, la de l'economia i les seccions de col.laboració, integrada per entitas locals i de música, els caps de la qual eren Mn. Joan Serrabella, mestre de capella i Alfons Dotras, director de l'Orfeo.